L'estació de tren de Cal Rosal-Olvan era una de les més importants de la línia, perquè durant molts anys va ser-ne l'estació final i després va ser el punt d'enllaç amb el carrilet que baixava el carbó de l'alt Berguedà. També s'ha de tenir en compte que era, l'estació de Berga.

Un cop el tren va deixar de circular, l'estació va ser enderrocada.
Així doncs, entre 1885 i 1973 un carrilet unia Manresa amb Cal Rosal, seguint gairebé paral·lel al riu i a l'actual carretera C-16, passant pel Bages i el Berguedà. Aquest tren s'unia al nord amb el carrilet que baixava de Guardiola de Berguedà i al sud amb el tren de Manresa a Barcelona.

A més de les línies ferroviàries de via ampla es construïren a Catalunya vies secundàries de via estreta, “ferrocarriles econòmicos”, coneguts popularment com a carrilets. Aquests ferrocarrils tenen l'origen en una estació de la xarxa ferroviària bàsica.

La construcció del tren fou una iniciativa dels fabricants cotoners de l'Alt Llobregat que volien enllaçar les seves fàbriques amb la línia de tren Manresa-Barcelona per optimitzar el transport de bales de cotó del port a les fàbriques i també una sortida més econòmica i ràpida per als seus productes ja manufacturats. Això es nota clarament als consells d'administració de l'empresa que explotava el tren, controlats pels grans industrials cotoners de les colònies del Llobregat, ja que eren accionistes de la companyia ferroviària els germans Soldevila (colònia Soldevila de Balsareny), Antoni Teixidor i Bassacs (Cal Bassacs ), Josep Monegal i Nogués (propietari de l'Ametlla de Casserres ), els germans Viladomiu (Viladomiu Vell i Viladomiu Nou ), Antoni i Agustí Rosal (Colònia Rosal ), Josep Pons (Colònia Pons ).

La influència dels amos de les colònies es pot veure clarament analitzant la situació de les estacions que tenia aquest carrilet:

• L'estació principal de Puig-reig per exemple es va construir davant la colònia Pons , un xic allunyada del nucli urbà com hauria estat lògic ja que la línia travessava el poble pel bell mig.

• El tren té com a estació final Olvan-Cal Rosal davant de la colònia Rosal , malgrat la opinió pública de Berga i la comarca consideraven que el tren havia d'acabar a la capital, fet que va generar una gran polèmica (per justificar aquest fet cal també tenir en compte les dificultats tècniques i econòmiques)

• De Balsareny a Cal Rosal hi havia parada a: baixador de la Rabeia , estació de Navàs, Baixador de l'Ametlla de Merola , Apartador de la Colònia Vidal , estació de Puig-Reig, baixador de Puig-Reig, Baixador de Cal Prat , Baixador de Viladomiu, estació de Gironella i estació d'Olvan-Cal Rosal.

A partir de 1904, el ferrocarril Manresa-Cal Rosal es connectava amb el carrilet que Baixava de Guardiola de Berguedà, fet que permetia una sortida als lignits de les mines de l'Alt Berguedà, que també s'aprofitaven a les colònies tèxtils com a font d'energia quan el Llobregat no tenia cabal suficient per a produir l'energia necessària.

El 1972 l'Ajuntament de Guardiola rebia una notificació de la Confederación Hidrográfica del Pirineu Oriental que informava de la superessó de la lína fèrria d'olvan a Guardiol perquè quedava afectada per la construcció de l'embassament de la la Baells. El 30 de Juny de 1973 es clausurava el tram de cal Rosal a Sallent.

El 30 de Juny de 1973, una locomotora Alsthom dièsel de 825 cavalls va arrossegar l'últim tren de passatgers des de Cal Rosal fins a Manresa, el tren anava engalanat i portava escrit, 1885-1973, últim tren. A la imatge de la fotografia aquesta locomotora passa per davant la colònia de Viladomiu Vell. En aquell moment, pocs s'adonaren, de la importància d'aquell mitjà de transport que es perdria, actualment s'ha fet certa la frase, van perdre el tren.

Des de fa uns anys, grups de persones han tornat a intentar recuperar el ferrocarril que es va perdre, cal destacar el cas de Via Lliure, Associació pel Ferrocarril, que té com a objectius defensar, promoure i sensibilitzar dels avantatges del transport per ferrocarril; organitzar activitats socials a l'entorn del tren; i tots aquells objectius relacionats directament amb el ferrocarril i les comunicacions a la Catalunya interior i el Pirineu, podeu trobar-ne més informació a www.vialliure.org

Cal destacar també els intents de recuperar la història del ferrocarril al Berguedà i al Bages, en publicacions com El tren de Manresa a Guardiola, d'Editorial Zenobita, i sobretot la reconversió de l'Estació de Guardiola de Berguedà en un centre cultural que acull una exposició permanent dedicada a explicar la història del tren a Catalunya i especialment la història del tren de Manresa a Guardiola. 

Si voleu veure més imatges del tren que unia les Colònies Tèxtils del Llobregat, cliqueu aquí