|
 |
Aquesta peça, destacada per la seva bellesa formal i per les seves grans dimensions (50cm d'alçada, aprox), és un cànter de vi, fet molt probablement a la Barcelona del segle XVII pels ollers, terrissaires que realitzaven la ceràmica d'ús domèstic. Antigament aquest tipus d'atuell s'utilitzava per emmagatzemar el vi, traginar-lo i més tard servir-lo en gerres de tamany més petit. |
| Està realitzat mitjançant una cocció oxidant. |
| Pel que fa a la morfologia de la peça: |
| • |
base llimada que forma repeu carena |
| • |
pujada cònica invertida una mica convexa |
| • |
panxa arrodonida, força alta i invassament en casquet |
| • |
coll ben diferenciat; aresta més avall de la boca |
| • |
el llavi forma un reforç de boca cònic, de cara inferior horitzontal, ben delimitada |
| • |
vora arestada |
| • |
bec per pessic, força marcat |
| • |
estria a l'espatlla |
| • |
dues anses laterals de secció circular, de sota la boca a la panxa |
| • |
Vernís melat a l'interior i roig a la meitat superior externa |
La terrissa, o ceràmica d'ús, és un art del poble, amb una consciència col·lectiva que neix de forma espontània, de la quotidianitat de les gents de tota condició. El seu ampli ventall d'estris complia totes les necessitats de la vida al voltant del menjar, tant a la casa rural o urbana, com als convents, hospitals, etc. També la podem trobar als palaus.
L'ofici de terrissaire ha estat generalment oblidat malgrat la seva condició artística. El terrissaire realitza peces úniques i irrepetibles, ja que no les produeix de forma mecànica i, a part, cerca la utilitat i la funcionalitat.
|
|
Avui en dia els objectes de terrissa han perdut, pràcticament tots, el seu valor funcional i s'han convertit en elements decoratius per la seva riquesa estètica davant de l'homogeneïtzació de costums del món sencer. L'home urbà se sent atret pels antics atuells i és seduït no només pels seus valors estètics. Aquests objectes, els quals han estat elaborats un per un, són la nota d'autenticitat d'un passat que ja no tornarà i que, a través de la seva contemplació volem retenir.
|
|