Aquesta exposició va intentar recuperar per a la memòria col·lectiva dels lleidatans, la història i la llegenda de la que ha estat la relíquia més preuada de la ciutat durant més de sis-cents anys: el Sant Drap. Un objecte sacralitzat que, a més de fer de Lleida un punt d'atracció devocional, va rebre culte de pobres i rics, de papes i reis, per acabar augmentant la nòmina dels furta sacra en desaparèixer del Banc d'Espanya, segons fonts orals, al bell mig de las Guerra Civil espanyola, i després de més de sis-cents anys de culte ciutadà.

Malgrat la seva pèrdua, a Lleida, i d'ènçà la Guerra del Francès, va quedar en mans de la família Puig un petit fragment d'aquest teixit. Un altre fragment del Sant Drap es conserva a la parròquia d'Escalona del Prado (Segòvia), dins un reliquiari de la Vera Creu. Un reliquiari amb una història singular vinculada amb el rei Felip IV, el comte de Peñaranda i fruit de la donació de fra Pere de la Creu que el donà a Simó i Maria de Abrados el 1665 per dur-lo a Escalona d'on hi roman des d'aleshores.

L'exposició ens endinsava en el món del culte a les relíquies i als reliquiaris, acollint una selecció d'objectes del Museu de Lleida, peces d'orfebreria i de pintura, que explicaven l'ús i la funcionalitat de les relíquies i dels reliquiaris.