INTRODUCCIÓ

El Museu de Lleida, diocesà i comarcal, institució al servei del territori i dels seus habitants, reuneix i mostra els béns museístics de la ciutat de Lleida i de les seves àrees d’influència, amb col·leccions centenàries aportades per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Museu Diocesà de Lleida, el Capítol de la Catedral de Lleida i enriquides amb cessions d’altres institucions públiques i museístiques, com per exemple, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Amb la inauguració de la nova seu del Museu de Lleida es culmina un important esforç de col·laboració institucional, pel qual la ciutat es dota d’una infraestructura amb l’exigència qualitativa del segle XXI, tant pel valor de les col·leccions que aixopluga com per les voluntats que l’han fet possible.

El nou museu neix amb l’objectiu de ser un museu de museus, lligat al territori i a les persones que l’habiten. Està equipat amb les darreres tecnologies i presenta un discurs contemporani on els objectes exposats intenten explicar l’art, la història i la seva vinculació amb el territori a través dels segles. El Museu de Lleida, diocesà i comarcal vol esdevenir un referent cultural, científic i didàctic on descobrir els testimonis materials, els fruits de la creativitat i els documents més significatius des de la prehistòria fins al segle XXI.

HISTÒRIA DEL MUSEU

El Museu de Lleida, diocesà i comarcal és un consorci interinstitucional. L’any 1988, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, la Paeria, el Bisbat de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià van acordar la creació d’un museu que havia d’aplegar en una mateixa infraestructura les diferents col·leccions aportades per aquestes cinc institucions. L’1 d’agost de l’any 1997, aquest conveni es va adequar als nous marcs legals. Finalment, l’any 1999, les cinc institucions van signar el document de constitució del Consorci del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, que el dotava de personalitat jurídica pròpia i regulava el seu funcionament.

El Ple del Consorci està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i el formen, juntament amb ell, l’alcalde de la ciutat, el president de la Diputació de Lleida, el bisbe de la diòcesi i el president del Consell Comarcal del Segrià. La Comissió Executiva reuneix els representants d’aquestes institucions i està presidida pel director dels serveis territorials de Cultura. Montserrat Macià i Gou és la directora del Museu des de l’any 1999. L’equip humà en el moment de la inauguració està format per deu persones.

L’any 2002 es va aprovar el finançament per la construcció del nou edifici, la primera pedra del qual es va col·locar al setembre del 2003. El nou equipament obre les portes a partir del 30 de novembre de l’any 2007.

L’EDIFICI

El nou edifici del Museu de Lleida, diocesà i comarcal és obra de l’arquitecte Joan Rodon i ha esdevingut un equipament cultural de primer ordre i un referent urbà. El projecte arquitectònic s’encarregà l’any 1999, el mateix any en que se signà el document de constitució del Consorci, mitjançant un concurs d’idees que va guanyar Joan Rodon.

L’edifici s’aixeca en els terrenys de l’antiga Llar de Sant Josep, cedits al Museu per la Diputació de Lleida. Aprofita la construcció d’aquesta institució de beneficència que, al seu torn, s’havia edificat sobre un antic convent carmelita. L’església d’aquest convent, un cop restaurada, queda integrada en el projecte del Museu i es converteix en un dels eixos de l’exposició.

El Museu es troba al bell mig de la ciutat, en un punt de confluència entre el centre històric i un dels eixos de l’eixample modern, la Rambla d’Aragó. La seva ubicació resol una gran operació cultural i urbanística de Lleida, l’anomenada Illa de la Maternitat, que aplega la Biblioteca Pública, l’Arxiu Històric i el Museu de Lleida, diocesà i comarcal.

L’edifici s’articula en diversos volums, que es reparteixen en diferents nivells del terreny. Cada un d’aquests volums acull els diferents espais i serveis del Museu, que estan units a través d’una plaça que funciona de plataforma d’accés a les sales d’exposició permanent, les oficines, el taller de restauració i la sala d’exposicions temporals. Aquesta distribució permet el diàleg entre el volum principal, construït embolcallant l’antiga església i on trobem la recepció, les sales d’exposició permanent, les oficines, el taller de restauració i l’aula didàctica, i el volum de la sala d’exposicions temporals, que pot funcionar independentment.

Des de la Rambla d’Aragó, via principal d’accés, es visualitza primer el volum de la sala d’exposicions temporals, mentre que l’edifici principal presenta façana a la plaça, a l’interior de l’Illa de la Maternitat i a la monumental església de Sant Llorenç, amb la qual estableix una suggerent relació.

El total de les superfícies construïdes és de 6.835 m2, dels quals 400 m2 corresponen a la sala d’exposicions temporals, 2.300 m2 a l’exposició permanent, 944 m2 a espais públics i 2.700 m2 a espais privats o serveis del museu. A més, 600 m2 s’utilitzaran per cobrir les necessitats dels museus del territori (emmagatzematge, estudi, dipòsit...).

INVERSIONS

D’acord amb les voluntats del consorci del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, l’obra del nou Museu ha suposat un considerable esforç econòmic de les administracions que suma, en la seva totalitat, 18.000.000 d’euros.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació s’ha fet càrrec del 60% de l’obra del nou Museu, inclosa la museografia, amb un cost aproximat de 10.800.000 euros.

L’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida hi han aportat el 20% cadascun, i això suposa una quantitat total aproximada de 3.600.000 euros per cada institució. La Diputació, a més, ha cedit el terreny on s’ha edificat el Museu i que, sobre les antigues propietats de la corporació, ha donat forma definitiva a l’anomenada Illa cultural de la Maternitat.

A part de l’obra, els percentatges de participació institucional destinats al funcionament ordinari i manteniment recauen en l’Ajuntament i la Diputació a parts iguals amb un 32,5% de les aportacions. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació hi posa el 25%, mentre que el Consell Comarcal del Segrià es fa càrrec d’un 5%, la mateixa quantitat que hi destina el Bisbat de Lleida (5%).

LES COL·LECCIONS

Els fons del museu estan formats per diferents col•leccions, dues d’elles centenàries: la d’art sacre procedent del Museu Diocesà i l’arqueològica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. A més, s’hi afegeix el Tresor de la Catedral de Lleida, i altres fons d’institucions públiques i privades.

El Museu Diocesà va ser fundat pel bisbe Josep Messeguer el 1893, un home avançat al seu temps que recollí i conservà un important patrimoni que corria el perill de perdre’s i que, a més, va utilitzar per a la formació dels seminaristes. El Museu va superar les dificultats de la guerra i va estar allotjat en diferents seus al llarg d’aquests anys mantenint l’esperit amb què fou fundat.

En un principi, es va instal·lar als baixos de l’edifici del Seminari, construït pel mateix bisbe, i que actualment acull el Rectorat de la Universitat de Lleida. Quan va esclatar la Guerra Civil, les obres del Museu van ser traslladades primer a l’antic Hospital de Santa Maria, seu del Museu del Poble, institució republicana creada per a la protecció i salvaguarda del patrimoni de la demarcació. Un cop presa la ciutat, l’abril del 1938, les obres es van traslladar a l’església del Carmen de Saragossa. En acabar la guerra, les obres van tornar a Lleida i el museu es va allotjar l’any 1944 al Seminari Menor. L’any 1970 les obres de pedra es van instal·lar a l’església romànica de Sant Martí i la resta al palau episcopal. El temple romànic ha servit durant gairebé deu anys (1997-2007) de seu semi-permanent del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, acollint la mostra

“Prooemium”, inaugurada el 24 de desembre del 1997, que presentava una selecció de les millors obres del fons diocesà.

La col·lecció diocesana destaca per la riquesa de les obres d’època gòtica, tant la pintura sobre fusta com, especialment, l’escultura en pedra de l’Escola de Lleida. Moltes d’aquestes obres estaven originalment a la Seu Vella o foren creades a l’entorn de l’antiga catedral. El Museu compta també amb singulars exemples del romànic i obres úniques com el joc d’escacs d’època fatimita, de cristall de roca, provinent d’Àger.

L’etapa del Renaixement i el Barroc conté, així mateix, valuoses obres de pintura i escultura.

El fons arqueològic procedent de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida és hereu del Museu d’Antiguitats, creat el 1866 amb materials aplegats per la Comissió Provincial de Monuments Històrico-Artístics de la provincia de Lleida arran de la desamortització dels béns de l’Església. El 1915 passà a formar part del Museu d’Art de Lleida, creat per la Diputació i l’Ajuntament. Després de la Guerra Civil, part de la col•lecció arqueològica ingressà al Museu Diocesà de Lleida i la resta s’incorporà al Museu Arqueològic Provincial que depenia de l’IEI, creat el 1942.

Amb els anys, i gràcies a les campanyes d’excavacions efectuades pel Server d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Museu Arqueològic es va podrir d’una gran quantitat d’objectes, provinents en la seva majoria del Segrià i la Noguera, fins a arribar a la quantitat d’uns cinc mil objectes.

La singularitat del Museu de Lleida en arqueologia rau en l’època del bronze, el testimoni de l’època ilergeta i els rics jaciments del Baix Segre. El Museu mostrarà material inèdit d’aquestes èpoques. Un dels elements de referència obligada és també el conjunt paleocristià de Bovalar.

El Capítol de la Catedral de Lleida diposita al Museu una excel·lent col·lecció d’obres d’art i documents que ha custodiat al llarg dels segles. Destaca la rica col•lecció de tapissos flamencs del segle XVI i un interessant fons d’orfebreria i indumentària.

L’Ajuntament de Lleida, com la Generalitat de Catalunya, hi adscriuen diferents objectes, especialment els que provenen d’excavacions arqueològiques i que enriqueixen i complementen el discurs del Museu.

Cal esmentar també les valuoses cessions i intercanvis amb altres museus catalans, com són els mosaïcs de la vil·la romana del Romeral d’Albesa (del Museu d’Arqueologia de Catalunya) i la figura de Sant Joan Baptista, titular del retaule de Sunyer (del Museu Nacional d’Art de Catalunya), així com dipòsits de poblacions i parròquies del territori (Os de Balaguer, Soses, Sunyer, Tartareu, etc), i de particulars.

L’EXPOSICIÓ PERMANENT

Recorregut

El discurs de l’exposició permanent del Museu de Lleida, diocesà i comarcal és lineal i diacrònic i abraça un llarg període de temps, des de la Prehistòria fins al segle XXI.

Està dividit en dues plantes i té el seu origen i el seu final a l’antiga església del convent dels carmelites.

El recorregut comença amb un àmbit de presentació, en què s’introdueix el visitant en el Museu i els seus objectius mitjançant un vídeo i un faristol amb textos i imatges. Passa a descriure l’entorn natural que ha configurat el nostre territori i els primers habitants.

Mostra una reproducció exacta de la Balma del Cogul, conjunt excepcional d’art rupestre llevantí. Continua parlant de les diferents comunitats i models socials del Paleolític i del Neolític.

El recorregut segueix amb una mostra dels primers metalls i arriba a una de les fortaleses del discurs del Museu: l’Edat del Bronze. Aquí es mostra material inèdit de l’època, així com reproduccions d’alguns importants jaciments del territori, com el de Minferri (Juneda). Es fa referència a la importància dels rius Segre i Cinca, i la unió de tots dos en l’anomenat Aiguabarreig, per a la pervivència de moltes cultures i comunitats al seu voltant.

Un altre dels punts forts del discurs és l’Època Ilergeta, amb el protagonisme de la fortalesa dels Vilars (Arbeca), els túmuls funeraris, la introducció del ferro, l’artesania de la ceràmica, el comerç, l’encunyació de moneda o la llengua ibèrica. El recorregut continua amb l’Època Romana i l’acceptació per part dels ilergets del nou ordre, Aixa com la progressiva transformació de la societat. D’aquest àmbit destaquen les restes de la impressionant vil•la del Romeral (Albesa), sobretot dels magnífics mosaics, cedits pel Museu d’Arqueologia de Barcelona (MAC). El recorregut continua amb l’època visigoda, on es mostren les restes de la basílica del Bovalar, incloent l’espectacular baptisteri.

La visita continua a l’època de l’Islam. Un nou país anomenat Al-Àndalus pren el relleu de l’antiga província romana d’Hispania. Madina Larida es converteix en un nucli gran, poderós i decisiu. Més endavant, i durant un temps d’esplendor econòmic i cultural d’Al-Àndalus, Lleida és capital taifa. Però la desenvolupada societat musulmana acaba sent derrotada pels estats feudals cristians. En aquest àmbit trobem un dels objectes més singulars del Museu: el joc d’escacs tallats en cristall de roca, procedent d’Àger.

A l’àmbit del Romànic s’aborda la Conquesta i la reorganització del territori, així com la restauració de la diòcesi de Lleida. L’inici de la construcció de la Seu Vella deixa entreveure que la catedral vella de Lleida es converteix, a partir d’aquest moment, en un dels eixos del discurs. La nova societat i la seva cultura donen lloc a noves expressions artístiques, que conviuran encara amb elements andalusins. Lleida ciutat és tractada com un dels elements referencials del discurs, sense deixar de banda el territori. Entre els elements a destacar d’aquest àmbit hi ha la Bíblia de Lleida (dipòsit del Capítol de la Catedral), els frontals d’altar de Berbegal i Tresserra i el Crist de Perves. Destaca també la recreació d’un absis romànic amb tots els elements propis.

L’època del Gòtic és una altra de les fortaleses del discurs del Museu. Estem en una etapa de màxim esplendor cultural i artístic de les terres de Lleida. La ciutat es converteix en protagonista i, amb ella, la Seu Vella, amb un àmbit propi per la seva cabdal importància. Les pintures murals de la Pia Almoina donen pas a l’esplendor de la Seu Vella. En l’àmbit de la catedral s’exposen els fragments del retaule major, obra de Bartomeu de Robió, amb aportacions de Jordi Safont i Rotllí Gautier, autors de la predel·la. També s’hi exposen mostres de la pintura dels Ferrer. Dins del gòtic hi ha un espai singular i significatiu, el de l’Escola de Lleida, on s’exposen excel·lents exemples dels retaules de pedra del segle XIV, hereus del taller del mestre Robió, i entre els quals destaca el retaule de Sant Joan de Sunyer. El tema de la mort està tractat des de diferents punts de vista i en diferents èpoques. La pintura gòtica del segle XV, un altre puntal de les col•leccions del Museu, està protagonitzada, entre altres, per la figura de Pere Garcia de Benavarri.

L’últim gran àmbit és el de l’Època Moderna, que abraça el Renaixement i el Barroc, i està ubicat a l’església. És temps de canvis socials, polítics i religiosos. Lleida viu un seguit de setges que obliguen a desacralitzar la Seu Vella i comporten la construcció d’una nova catedral. D’aquesta època destaquen els relleus d’alabastre de Gabriel Joly o les pintures sobre fusta del Mestre de Sixena i de Pere Nunyes, així com alguns tapissos flamencs, pertanyents al Tresor de la Catedral. D’època barroca cal destacar la figura de l’Assumpta, de Torres de Segre, obra de Francesc Santacruz II. Es mostra, també, una magnífica maqueta original de la Catedral Nova de Lleida.

El recorregut acaba amb un audiovisual que enllaça el final de l’exposició permanent (segle XVII) amb els nostres dies.

Recursos didàctics

El Museu de Lleida, diocesà i comarcal està concebut com un museu didàctic i utilitza tots els recursos al seu abast per fer-ho possible. Al llarg del recorregut s’intercalen, a més dels objectes, fotografies, dibuixos, vídeos, interactius, punts d’interpretació i textos per complementar i enriquir el discurs.

Tres audiovisuals, set interactius i sis punts d’interpretació completen l’exposició. El primer audiovisual és el de presentació del Museu i els seus objectius; el segon està centrat en la figura dels cabdills ilergets Indíbil i Mandoni i el tercer serveix de cloenda de l’exposició. Els interactius parlen del Medi Físic, l’Islam (la cultura islàmica en general, des de l’entrada dels musulmans a la Península Ibèrica fins a la situació actual a Lleida), la Conquesta (la situació immediatament prèvia a 1149, la conquesta de Lleida i les posteriors conseqüències), la Seu Vella en època romànica (inclou una recreació en 3D del temple), la Seu Vella i els oficis (centrat en l’època gòtica i des del punt de vista dels artesans), el Renaixement (com a període artístic en general i de quina manera arriba a Lleida), i els Setges de Lleida (des del segle XVII al XIX). Pel que fa als punts d’interpretació, un parla de la Balma del Cogul, un altre dels idiomes desapareguts (com l’ibèric), el tercer és una recreació dels Vilars d’Arbeca (fet per la Universitat de Lleida), el quart es titula Roma viu (i parla de la influència de l’arquitectura romana fins als nostres dies), el cinquè està centrat a Bovalar, i l’últim es diu Conviure amb els altres, està ubicat a l’àmbit d’època moderna, i explica la convivència de jueus, musulmans i cristians.

Un altre aspecte interessant és que els textos tenen diferents nivells de lectura. Així, el visitant pot informar-se d’una idea general del discurs, però qui vulgui, pot aprofundir molt més en cada un dels àmbits gràcies als diferents nivells d’informació proposats pel Museu.

NOVA MARCA I DISSENY GRÀFIC

El Museu de Lleida, diocesà i comarcal té una nova marca corporativa, que neix amb la voluntat de ser una eina que permeti reforçar la idea de proximitat a la ciutat i alterritori. La nova imatge vol convertir-se en un referent a l’hora de reconèixer i identificar el Museu, així com ser representativa de la diversitat del fons que el configura.

L’empresa de disseny Eumogràfic, amb seu a Barcelona, és la responsable de la creació de la nova identitat corporativa del Museu. La premisa inicial a l’hora de projectar la nova imatge va ser revisar l’anterior logotip i conservar-ne els trets essencials. Com el seu antecessor, el nou logotip manté la ‘m’ i les dues ‘l’ però l’estructura és planteja més oberta i mal·leable gràficament per poder-se adaptar de forma més adient a diferents aplicacions puntuals com puguin ser cartells, fulletons i altres elements de comunicació. Així doncs, on abans teníem una ‘m’ d¹inspiració gòtica ara es plantegen quatre possibilitats d’inicials de caire menys ornamental i menys historicista que remeten de manera més clara a un ens dinàmic amb la intenció d’apropar-nos al pasta però sempre mirant endavant.

A banda de la ‘m’, els altres elements del logotip són els dos punts i les dues ‘l’. Els primers reforcen el vincle entre ‘museu’ i ‘Lleida’ a la vegada que són l’aglutinant i el punt on basculen les diferents modularitzacions del logotip. Les dues ‘l’ es mantenen en les diferents versions de la marca per poder obtenir un conjunt suficientment homogeni com per poder ser identificat en les diferents variacions que es puguin efectuar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

El Museu està adaptat a les necessitats dels minusvàlids.

Els horaris d’obertura són: de l’1 d’octubre al 31 de maig (hivern), de 10.00 a 19.00 hores; de l’1 de juny al 30 de setembre (estiu), de 10.00 a 20.00 hores; diumenges i festius, de 10.00 a 14.00 hores; dilluns tancat.

Les entrades tenen un preu de 3 euros. L’entrada reduïda és d’1,5 euros per a grups de més de 10 persones, jubilats, posseïdors del carnet d’estudiant, del carnet jove i del carnet de família nombrosa, aturats i pensionistes. Tenen entrada gratuïta els Amics del Museu, els grups d’escoles acompanyats de professors, els acompanyants de grups, els menors de 12