|
Exposició La Ruta Prometida i Jornades de presentació de la Fundació d'Emigrants Senegalesos |
|
|
|
Desde el 2006 un grup de persones i entitats senegaleses residents en diversos països d’África, Amèrica i Europa, amb el suport d’entitats i Institucions de Catalunya i la resta d’Espanya, han fet possible la creació de la Fundació d’Emigrants Senegalesos (FES), constituïda a Dakar el maig del 2008.
Les jornades del 21 i 22 de novembre pretenen:
- Per una banda, donar a conèixer l’existència de la FES, els seus objectius i activitats, i aconseguir el suport dels emigrats senegalesos a Catalunya i Espanya
i de les entitats i institucions.
Per altra, exposar, debatre i aportar idees que orientin i ajudin a desenvolupar projectes en els àmbits d’intervenció previstos per la FES, més cocretament en els referents als fluxos migratoris i a la participació dels emigrats en el desenvolupament del Senegal.
Coincidint amb les jornades, s'inaugurarà l'exposició La Ruta Prometida. És una exposició itinerant que pretén sensibilitzar la població en general i especialment la població jove sobre les causes de la immigració irregular africana que arriba a les costes, fonamentalment a Canàries.
Més informació sobre l'exposició i les jornades aquí
|
|
|
Retrospectiva Helena Lumbreras |
|
|
|
|
Projecció del documental El Campo para el hombre (1973)
En començar la pel·lícula, un mestre explica als seus alumnes la grandesa d’Espanya en l’agricultura, els diferents cultius, les bones collites i l’eficiència de les reformes establertes després de la guerra: Actualmente las grandes propiedades agrarias se han convertido en explotaciones ejemplares que dan pan y trabajo a todos los productores agrícolas. La vida en el campo es sencilla, tranquila y sosegada. Sin embargo, el campesino se ve atraído por la ciudad. La ciudad ofrece más diversiones y mayores comodidades, por ello nuestros productores rurales emigran hacia ella. Un recorregut pels camps d’Andalucía i Galicia serveix per oposar-se frontalment a aquest discurs oficial.
Helena Lumbreras (Cuenca 1934 - Barcelona 1995)
En els anys seixanta, a Itàlia, s’inicià com a realitzadora i guionista de televisió, i en l’àmbit cinematogràfic com ajudant de direcció. En el 70 torna d’Itàlia i, juntament amb Llorenç Soler, realitzarà El cuarto poder. Presenten una crítica dels mitjans de comunicació periodística de la burgesia franquista des del final de la guerra fins a la Llei de Premsa, la Llei Fraga, de 1966. Després constituiria el Colectivo Cine de Clase juntament amb Mariano Lisa (Albalate de Cinca, Huesca 1945). Ells eren el nucli del C.C.C., els altres components s’incorporaven d’acord amb cada proposta fílmica. El grup estigué en actiu entre 1970 i 1978. En aquest període realitzaren El campo para el hombre (1973), O todos o ninguno (1975-76) y A la vuelta del grito (1977).
Col·loqui amb:
Mariano Lisa, membre del Colectivo Cine de Clase
Jordi Mir Garcia, membre de la Càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals
Dimarts 4 de novembre, 11.30 h.
Universitat Pompeu i Fabra
Sala de Graus Albert Calsamiglia
Ramon Trias Fargas, 25-27
08005 Barcelona
Organitzen:
“Sólo Para Cortos” 5è Festival Internacional de Curtmetratges de Temàtica Social de Nou Barris - Barcelona
http://www.soloparacortos.org/
Càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals de la Universitat Pompeu Fabra
http://www.upf.edu/unesco/ |
|
|
|
<< Start < Prev 1 2 3 4 Next > End >>
|
| Results 1 - 6 of 19 |
