 |
L'illa blanca
Aquest era precisament el títol d'un article que va dedicar a la nostra illa amb motiu de la seua primera visita. El seu elogi de la blancor d'Eivissa, venint d'un gran impressionista i d'un enamorat de Sitges, té encara més valor.
|
 |
 |
L'illa blanca
|
|
Santiago
Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931), pintor i escriptor modernista, va ser el que
va atribuir a Eivissa la imatge de 'l'illa blanca'.
La impressió és d'enlluernament. Un ve del blau, d'un blau tan intens que arriba a semblar una
majòlica, i de sobte, com si us tiressin un raig de llum a la vista, us posen a davant
vostre una faldada de cases, de tan nítida blancor, que sembla que us obrin els ulls a
una harmonia desconeguda.
Eivissa, com els gira-sols, les enfila amunt, les cases, les unes
damunt de les altres, com si es pugessin a coll per mirar totes a la claror, i la blancor
que es veu a l'entrar-hi n'és tant, de blanca, i tant, de lluminosa, que tots els pobles
que recordeu sembla que visquin a les fosques. Des del blanc crema al blanc d'àgata; des del de gavina, al de neu;
des del de cigne, al de marbre; cada caseta té el seu blanc que li dóna fisonomia, i
vistes en conjunt, a cop d'ull, semblen una capsa harmònica afinada a quart de to, que
se'n podria dir en clau de sol. Com que tenen el mar que les reflecta, i com que elles reflecten el
mar, agafa uns tons de pedreria que no es poden veure enlloc més.