 |
La
llengua i les rondalles El canonge i filòleg mallorquí Antoni Maria Alcover va visitar les Pitiüses per primera vegada el 1902 i, meravellat per la singularitat del nostre parlar - "un dels més interessants de tot el territori de la nostra llengua" - hi va tornar cinc vegades més. En la darrera l'acompanyava el seu deixeble Francesc de B. Moll. En aquestes visites va aplegar-hi abundants materials lingüístics, va recollir-hi les primeres rondalles i refranys -de Joan Ripoll, cuiner del seminari-i en una memorable conferència va exhortar els eivissencs i formenterers a estimar la seua llengua i defensar la seua personalitat cultural i nacional. D'aquí sorgiren els primers col·laboradors pitiüsos a l'obra del que seria el Diccionari català-valencià-balear, el més gran recull lexicogràfic de llengua catalana: el canonge Vicent Serra i Orvay - que participaria el 1906 en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana organitzat per Alcover- i el llavors seminarista Isidor Macabich, que sempre recordarà emocionat la primera visita d'Alcover. |
 |
|
 |
Me
contaren que una vegada hi havia una família tan perseguida i enfissada d'un barruguet,
que, per sortir-ne d'una vegada, resolgueren de mudar-se de casa. Dit i fet, apleguen els quatre
trastets (eren més pobres que el ropit), los se carreguen tants per hom; i, carregats com
ases de llenyater, ja li han estret cap a la casa nova, ben xalests de veure's a la fi
escàpols d'aquell dimonió de barruguet. Quan foren a mitjan camí de la casa nova, ben lluny de la que havien deixada buida, notaren que havien deixades per descuit les esmolles (d'agafar foc). --Bona l'hem feta!-- s'exclamen els mesquins--. Hem deixades ses esmolles! I ara com ho farem sense esmolles? Amb això sentiren la veu del barruguet que els diu: --Tirau endavant, que jo les duc!
|
|
|
