Roman de Brut
El Roman de Brut (1154) també anomenat la Geste des Bretons, és un poema format per versos de vuit síl·labes i escrit en llengua anglonormanda (dialecte antic de la llengua d'oïl). Es considera una de les primeres traduccions a llengua vulgar de la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth, malgrat que es té constància d'una altra crònica francesa ("l'Estorie des Bretons" i "l'Estorie des Engles") escrita en vers al 1150 pel poeta anglonormand Geoffrey Gaimar.
Aparentment el Roman de Brut es tracta d'una traducció exacta, ja que en realitat només pren la substància del text original de Geoffrey i l'adapta al gust normand. De les paraules de Wace se'n desprèn la claredat de pensament, el gust per la simplicitat, l'elegància de les formes i la preocupació pel fet, totes elles característiques pròpies del caràcter de Normandia. Destaca el seu amor per la sinceritat i busca la veritat dels fets narrats en els seus contes, a vegades deixant a criteri del lector la seva veracitat. Sobre Artur diu: "Not all lies, nor all true, all foolishness, nor all sense; so much have the storytellers told, and somuch have the makers of fables fabled to embellish their stories that they have made all seem fable." (Roman de Brut) [Arthurian chronicles: Roman de Brut-Wace / Brut-Layamon. Medieval Academy of America. Canada, 1996]
El Roman de Brut, com dirà Layamon posteriorment, està dedicat a la reina Elionor d'Aquitània "who was the high king Henry's queen". És un fet rellevant si tenim en compte l'acció expansiva dels ideals francesos a Anglaterra promoguda per la reina i que es troben implícits dins el Roman. Divergeix de la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth en estil, forma i contingut, i és possible que Wace hagués utilitzat fonts del folklore celta, com demostra l'aparició de la Taula Rodona. Wace accentua les virtuts de la cort i de la cavalleria, i intercala passatges de la fin'amors que evolucionaran cap al roman courtois.
