Escalibor
Per primera vegada dins la història del rei Artur, apareix l'anomenada Escalibor clavada en una enclusa sobre una pedra. Aquest nou element, que es tracta d'un símbol de la sobirania i que possiblement té un origen alànic, demostra la introducció d'un material nou dins la llegenda artúrica [veure Els mites paral·lels]:
"Todo el mundo quiso asistir a la Misa del Gallo, para presenciar el prodigio; pero ya despuntaba el alba sin que hubiera ocurrido nada extraordinario y la confianza disminuía, cuando un hombre vino a anunciar que frente a la puerta de la iglesia se veía una escalinata de mármol de cuatro escalones, sobre la cual se encontraba un yunque atravesado por una espada, cuya empuñadura desprendía un gran resplandor, debido a la pedrería con la que estaba enriquecida" [Robert de Boron: El Mago Merlín. Edicomunicaciones. Barcelona, 1996. Pàg.70]
Malgrat tot, l'espasa Escalibor conserva el caràcter màgic donat pels cronistes anteriors, encara que passa de ser l'espasa de l'heroi celta a convertir-se en la prova de la successió del rei de Bretanya, ja que només el "que se haya hecho digno de subir por su lealtad, sus virtudes y su valor" podrà extreure-la de la pedra.
És a partir de Chrétien de Troyes i Robert de Boron que es forma una simbologia de l'espasa. Les espases trencades o les clavades en una pedra apareixeran de manera abundant en les seves pàgines i aquest motiu es repetirà en tota la producció artúrica posterior. L'espasa de la pedra no es redueix exclusivament a l'Escalibor d'Artur, sinó que també s'utilitzarà en els episodis que tracten sobre l'espasa de Galahad, "el millor cavaller del món".
L'origen d'aquest episodi prové probablement del culte de les espases dels alans i dels sàrmates, els quals en les cerimònies dedicades al déu de la guerra adoraven una espasa clavada sobre una pila de llenya. És possible que es tracti d'una barreja entre mites celtes i escites, i que s'hagi mesclat la ceremònia de l'espasa clavada amb la típica cerimònia de successió dels celtes, en la qual la pedra de fal, anomenada Lia fal o la pedra del destí, era l'encarregada d'assenyalar a crits l'hereu al tron.
