El Rei Artur

El rei Artur és un personatge nascut de la literatura medieval. Des de l'inici de la llegenda, narrada per Geoffrey de Monmouth al s.XII, fins a Le Morte Darthur de Sir Thomas Malory al s.XV, el mite s'ha modificat i ampliat amb un material procedent del cristianisme medieval i de l'herència indoeuropea conservada en la cultura popular.

Una de les primeres aparicions d'Artur es troba en dues entrades dels Annales Cambriae, en les quals es menciona que va prendre part en la batalla de Badon (516) i va "caure", juntament amb Medraut, en els conflictes de Camlann (537). Malauradament, les fonts conservades d'aquesta època fosca de Bretanya no mencionen a Artur; ni el millor historiador del s.VI, Gildas, ni Beda, ni les Cròniques anglosaxones. Això no obstant, sí que es troben al·lusions en els poemes gal·lesos com Y Gododdin, les Tríades, o en el Llibre de Taliesin.

La recopilació de les fonts existents per part d'alguns historiadors ha fet possible la recerca de la figura històrica que s'oculta sota el mite. Nennius, que va escriure la Historia Brittonum al 830, identifica a Artur amb un "dux bellorum" que va lluitar al costat dels reis de Bretanya. En les obres poètiques gal·leses Artur ostenta el títol d'amerawder (emperador), comparable a allò que els britons anomenaven gwledig i els saxons bretwalda. En una llista medieval de reis de Bretanya hi consten els noms d'uns possibles ducis bellorum o reis suprems en la qual Artur es troba després d'Emrys Wledic i Utherpendric, i abans de Constantinus i Aurelius.

Segons els estudis realitzats en les genealogies i en les referències conservades en el folklore, Artur es localitza en la regió de Dumnonia, la qual al s.VI estava fragmentada en petits regnats que mantenien la mateixa estructura de les tribus de l'edat de ferro. Malgrat tot Artur va viure durant l'època posterior a la retirada dels romans, quan Bretanya estava governada per una elit d'aristòcrates celtes de tendència romanitzant que conservaven els clàssics estendards de la llei i l'ordre.

A partir d'aquest personatge, que suposadament va participar i dirigir els bretons a la batalla de Badon, es va crear una figura arquetípica complementada amb la mitologia dels pobles celtes. Geoffrey de Monmouth, coneixedor de la literatura clàssica i de les fonts precedents, va elaborar la seva Historia Regum Britanniae a partir de dades reals i va omplir els espais amb detalls de pura ficció.