La realitat

Darrera del mite d'Excalibur s'amaga un llegat històric de milers d'anys. Des de la invasió dels pobles de les estepes, l'espasa va ser introduïda en la societat europea i es va convertir en el símbol del poder i també en objecte de culte. La sacralitat dels metalls la va connectar amb el més enllà, ja possiblement als inicis l'arma va ser forjada amb ferro meteòric. Després, va ser elaborada seguint el secret de la fusió dels metalls que les comunitats metal·lúrgiques, posteriorment mitificades en totes les cultures, guardaven i es transmetien amb gelosia.

A través de les nombroses onades d'aquests pobles bèl·lics, l'espasa es va estendre per tot el territori europeu i va ocupar un lloc privilegiat dins la ideologia i l'imaginari de totes les cultures que es van formar. Els nous pobles europeus es van crear sobre la base de tres funcions jeràrquiques: la sobirana, la guerrera i la productora, i els seus déus també es van modificar d'acord amb el model, transformant-se en divinitats de la tempesta i de la guerra. Si se segueix l'imaginari és possible establir un paral·lelisme entre les "dents de llamp" o "destrals de Déu" amb les espases posteriors, ja que els déus sobirans europeus porten armes, eines metàl·liques per forjar-les o llamps indistintament.

La importància del metall va renovar l'estructura de la societat i es van establir unes rutes d'intercanvi basades en el seu comerç. Les illes britàniques, conegudes per fenicis i grecs com les illes Cassiriàtides, van ser aviat un reclam pels cercadors d'estany. L'arqueologia ha demostrat el canvi de les societats a partir del 2000 a.C. i les troballes confirmen una acusada preocupació pel tractament de les armes així com també per la sacralitat d'aquestes.

El símbol de l'espasa es va conservar intacte en les nombroses mitologies posteriors, les quals van mantenir la seva condició màgica, relacionada amb divinitats de l'aigua, la vida i la mort, la brillantor del llamp i la protecció divina. Posteriorment, les llegendes es reforçaren amb la ideologia bèl·lica dels pobles bàrbars que lluitaren contra Roma, afegint noves històries perdudes i oblidades de la mentalitat dels pobles esteparis.

L'espasa Excalibur és un producte de la imaginació dels escriptors romànics i un complement d'un rei immortal. Malgrat tot, realment és el reflex d'una història molt més profunda basada en una espasa ideal que amaga la realitat d'una de les primeres societats europees.