L'origen del metall bèl·lic europeu

La metal·lúrgia europea va néixer aproximadament al VI mil·lenni a.C. a la regió danubiana. L'arqueologia ha demostrat que es tracta d'una manufactura d'eines agrícoles, ornaments i objectes religiosos propis d'una cultura neolítica pacífica. Això no obstant, per les bandes nòmades perifèriques, que vivien en els territoris més inhòspits, suportant les inclemències del fred, l'ús dels metalls es va dedicar completament al desenvolupament d'una tecnologia de destrucció.

A partir del V mil·lenni els pobles de les estepes eurasiàtiques, els anomenats "kurgans", pertanyents al grup indoeuropeu, van començar la invasió cap al sud-est. És possible que aquestes tribus bel·licoses aprenguessin les tècniques metal·lúrgiques, explotessin els jaciments dels pobles del sud del Caucas i que introduïssin el tractament del coure, i posteriorment del bronze, en el continent europeu, tal com els aris van fer a l'Índia, els hitites a Anatòlia i els aqueus a Grècia.

Les troballes arqueològiques han fet possible reconstruir aquestes onades de kurgans, que lentament van anar canviant la concepció de les antigues societats neolítiques i van formar les cultures híbrides que durant el III mil·lenni es van estendre per tota Europa. Els kurgans van introduir una nova societat masculina, jeràrquica, governada per sacerdots i guerrers, que veneraven els déus de la guerra i les muntanyes. A Europa, a partir del IV mil·lenni ja s'observen canvis funeraris, basats en l'establiment dels enterraments en túmuls (kurgans) i en els aixovars rics. També es va canviar l'economia agrària per una de ramadera i s'introduí la domesticació de cavalls. L'estil ceràmic es va transformar amb la impressió de cordes i es va generalitzar l'ús bèl·lic del metall, com demostren les múltiples destrals de combat trobades.

Kurganització d'Europa (4300-2800 a.C.)