Morgana
La primera aparició de Morgana es troba en la Vita Merlini de Geoffrey de Monmouth, en la qual apareix amb el nom de "Morgen", la primera de les nou germanes que regnen a l'illa d'Avalon. Es tracta d'una fetillera que té l'habilitat de transformar-se i que cura les ferides del rei Artur amb els seus remeis. Seguint el model de Geoffrey de Monmouth, Chrétien de Troyes la descriu com amiga de Guingamar, senyor d'Avalon (Erec i Enide) i posteriorment la cita com l'autora de l'ungüent contra la follia d'Ivan (El cavaller del Lleó). Possiblement el personatge és una deformació de la deessa celta de la fertilitat, Modron, amb qui té bastants similituds: Modron és la filla de Avallach, el rei de l'altre món i té un fill anomemat Mabon, el déu de la juventut. A les Tríades gal·leses la deessa està casada amb el rei Urien de Rheged i és mare de Owain (Ivain), cosa que es repeteix amb Morgana a partir del Cicle de Lancelot-Graal.
També s'ha volgut establir un paral·lelisme amb la deessa irlandesa Morrigan. Es considera l'aspecte destructor de la Triple Deessa i la que s'encarrega de promoure la guerra amb els seus encanteris. Segons una llegenda bretona el prefix "mor" significa "mar" i per tant, el personatge s'identifica amb una deessa de les aigües, a l'igual que la Dama del Llac. És possible que ambdues tinguin el mateix origen i que les seves històries s'entrellacin de manera confusa.
En les fonts continentals, en les quals s'introdueix la figura de la Dama del Llac, Morgana passa a ser la seva oponent. El cristianisme elimina l'aspecte benvolent dels primers relats i la humanitza; passa a ser la germana o germanastra del rei Artur, filla d'Igerna i de Gorlois, duc de Cornualla i aprèn la màgia negra. En algunes històries apareix menyspreada per Lancelot, i emprèn una lluita contra Ginebra, revelant el seu amor adúlter. Finalment, a Le Morte Darthur de Sir Thomas Malory, Morgana traiciona al rei Artur amb la creació d'una falsa Excalibur i amb el posterior furt de la beina, amb la intenció de robar-li el tron de Britània i donar-li al seu amant Sir Accolon.
