El mite
Fa aproximadament uns deu segles que el rei Artur va aparèixer en escena. Va ser un canonge nascut a Monmouth qui en va traçar la història, transformant les poques paraules que d'ell s'havien escrit anteriorment en els Annales Cambriae, en la Historia Brittonum de Nenius i en la Gesta Regum Anglorum de William de Malmesbury, en una llegenda pròpia d'un gran rei. El personatge d'Artur va nèixer de la imaginació d'uns quants escriptors medievals, que enlluernats pels atractius de la seva història la van ampliar i adaptar al gust del seu temps. En aquest cas la història no va fer el mite sinó que el mite va fer la història.
No es pot obviar la importància que va tenir la tradició popular en la seva formació. Es té constància que tots els escriptors van tenir un contacte més o menys important amb les narracions celtes conservades a Gal·les i Bretanya, formades amb el material mític d'un poble que va desaparèixer en apariència, però que realment es va conservar dins els relats. Fins i tot hi va tenir cabuda un material mític germànic, d'origen anglosaxó, i un de més difús i incert provinent d'un poble de terres llunyanes: el dels alans.
La major part de la construcció del mite del rei Artur es va centrar dins uns límits de temps i espai. Entre els segles XI i XV la llegenda es va anar convertint en una narració llarga i coherent, plena d'elements cortesans i cavallerescos, d'elements fantàstics i de símbols arquetípics, amb els quals es va crear el món de la cavalleria per antonomàsia. Camelot es va transformar en la cort modèlica, en el mirall dels autèntics cavallers en decadència i va servir per reclamar els valors de la condició humana.
La matèria artúrica va tenir el seu escenari a l'Europa occidental, amb epicentre al País de Gal·les, Anglaterra i al Nord de França:
Geoffrey de Monmouth "Historia Regum Britanniae" (1136-1138)
Mabinogion "Kulhwch ac Olwen" (s.XI-XIII)
Wace "Roman de Brut" (1155)
Layamon "Brut" (1205)
Chrétien de Troyes "Le conte du Graal" (1175)
Robert de Boron "Merlin" (~1191)
Cicle de Lancelot-Graal (1215-1235)
Sir Thomas Malory "Le Morte Darthur" (1469-1470)
Malgrat tot, el rei Artur ha trencat fronteres i el seu mite s'ha anat recordant al llarg de la història amb obres com els Idylls of the King de Tennyson i a través dels quadres dels prerafaelites. I tant o més famosos que el rei Artur han esdevingut els elements que l'han acompanyat al llarg de les seves aventures. Potser les seves històries quedin a l'ombra quan la brillantor de la seva espasa Excalibur apareix de dintre la pedra, o quan la seva màgia l'enfonsa en les profunditats d'un llac un braç misteriós...
Excalibur és amb diferència el símbol que identifica al guerrer, l'atribut més significatiu d'un rei medieval, que ha estat present des de l'origen de la llegenda. Tots l'han tractat com una espasa màgica, forjada a l'illa d'Avalon o regalada per la Dama del Llac, i amb els segles, la complexitat de mites que s'amaguen darrera el seu acer l'han convertit en el símbol més ric i possiblement en el més antic de la història del rei Artur i els seus cavallers.
