Merlí

El personatge de Merlí va ser introduït per Geoffrey de Monmouth en la Historia Regum Britanniae i en la Vita Merlini. Es tracta d'un personatge mig històric i mig de ficció que possiblement es va inspirar en el bard celta del s.VI anomenat Myrddin. Això no obstant, a les Tríades gal·leses apareixen dos bards diferents: Myrddin Wyllt (Merlí Silvestre), el bard del rei Gwenddolau durant la batalla d'Arderydd (573), connectat amb les llegendes de Cúmbria i Escòcia, i Myrddin Emrys (Merlin Ambrosius), el bard de Vortigern i d'Aureli Ambrosius localitzat a Gal·les.

Segurament Geoffrey de Monmouth es va servir dels dos personatges per crear el seu Merlí, com es demostra en el tractament diferent de les històries en les dues obres. En la Historia Regum Britanniae el Merlin Ambrosius es basa en el personatge introduït per Nennius en la seva Historia Brittonum i es converteix en el bard del llinatge del rei Artur. En aquesta ocasió és presentat com el nét del rei de Demètia i fill d'un diable. Contràriament, en la Vita Merlini, considerada una recopilació de poemes celtes, es tracta d'un bard amb habilitats profètiques anomenat Merlin Calidonius que té germana (Gwenddydd) i esposa (Gwendoloena).

La intenció de Geoffrey de Monmouth va ser la de fusionar totes les fonts per a crear un bard a l'altura del rei Artur. Encara que les Tríades l'identifiquen com un dels tres bards cristians més importants, no es pot obviar la seva connexió amb el druïdisme. Geoffrey va unir la figura del carminator, l'encarregat d'elogiar al rei i animar els guerrers abans de les batalles, amb el magus, el conseller que a través del do de la profecia i dels encanteris es converteix en els guia espiritual del rei. Es té constància de la presència d'aquestes dues figures a les corts més importants del s.VI: sobre els bards, s'han conservat els poemes de Myrddin, Aneirin i Taliesin, i sobre els consellers espirituals, consta la relació entre els reis amb mags o també amb sants i bisbes: el rei pagà Bridei tenia el mag Broichan com a tutor i padrastre, seguint la tradició celta. Per altra banda, el rei Marc va demanar a Pau Aureli que fos el seu bisbe personal.

Geoffrey introdueix tres contes sobre Merlí: l'episodi amb el rei Vortigern i el nen sense pare, la creació d'Stonehenge, i finalment la transformació del rei Uther Pendragó en el comte Gorlois. Posteriorment, Robert de Boron en el seu poema Merlin intentarà cristianitzar el personatge, conservant, això sí, els poders màgics de les obres anteriors. A partir de la Vulgata la seva història s'uneix amb el mite de la Dama del Llac, personatge que causa la seva desaparició, i que es repetirà en la Suite de Merlin i en Les Profecies de Merlin.

Merlí entra en contacte amb l'espasa Excalibur a partir de Robert de Boron. Al poema Merlin anuncia el miracle que assenyalarà el futur rei de Bretanya, i està present en el moment que Artur l'extreu de l'enclusa de la pedra. En la Post-Vulgata conduirà el rei Artur davant la Dama del Llac per rebre d'ella la millor espasa del món. L'aspecte màgic de Merlí es relaciona amb les propietats especials d'Excalibur, i amb la sacralitat dels rituals de la sobirania celta.