Brut
Del text de Brut se'n conserven dos manuscrits a la British Library de Londres, compostos de 32.241 versos i escrits en un llenguatge arcaic que pertany al període de transició entre l'anglosaxó i l'anglès medieval. S'han contat només 150 paraules procedents del vocabulari anglonormand del Roman de Brut de Wace en contraposició amb la resta de procedència anglosaxona. És evident que Layamon rep la influència de la primerenca literatura anglosaxona i la simplicitat i la força del seu esperit.
Com diu ell mateix a la introducció del Brut: "He took the English book that Saint Bede made; another he took in Latin, that Saint Albin made, and the fair Austin, who brought baptism in hither; the third book he took, and laid there in the midst, that a French clerk made, who was named Wace, who well could write; and he gave it to the noble Eleanor, who was the high King Henry's queen. Layamon laid before him these books, and turned over the leaves; lovingly he beheld them--may the Lord be merciful to him!--pen he took with fingers, and wrote on book-skin, and the true words set together, and the three books compressed into one." [Arthurian chronicles: Roman de Brut-Wace / Brut-Layamon. Medieval Academy of America. Canada, 1996]
Malgrat totes les fonts mencionades, el Brut es considera una traducció del Roman de Brut de Wace (que al seu torn, havia estat una traducció i adaptació de la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth). Layamon "began to journey wide over this land (English land)" i transforma el rei Artur en un ferotge guerrer saxó en una narració dramàtica centrada en guerres i batalles. La influència de la literatura anglosaxona es deixa sentir en la complexitat del vers i de les frases, i en la depuració de qualsevol refinament que recordi els ideals de la vida cortesana francesa que havia aportat Wace.
A part de la intensitat i la imaginació que incorpora Layamon a la crònica dels britans, s'intueix un fort origen teutònic del relat, representat pels elements mitològics que apareixen per primera i única vegada al llarg de l'evolució de la història artúrica. Layamon també recorre als elements de la cultura celta, possiblement de primera mà gràcies a la seva localització privilegiada.
