La sacralitat dels metalls

Es té constància que a l'Europa antiga es coneixia i s'utilitzava el metall abans de la coneguda revolució metal·lúrgica. A part de la utilització dels metalls en estat pur, com el coure, l'or i la plata, aquests pobles primitius apreciaven els metalls meteòrics i els treballaven a la semblança dels instruments lítics. L'etimologia del ferro en els pobles antics demostra el seu origen celeste: el mot sumeri an-bar es tradueix per "metall estrella" o "llamp celeste", l'assiri parzillu significa "gran metall", l'egipci biz-n.pt correspon a "metall del cel" i fins i tot, el grec sideros es relaciona amb "estrella".

Per tant, no és estrany que darrera els metalls s'amagui una sacralitat celeste, conservada en la majoria de les mitologies. Entre els pobles indoeuropeus es compartia la idea de què els cels eren lítics i estaven formats per diferents metalls. Els aeròlits es consideraven representacions divines i es relacionaven principalment amb els cultes a la fertilitat i posteriorment amb els déus del cel i la tempesta, simbolitzant la unió entre el cel i la terra.

La sacralitat també es va conservar en l'acte de l'extracció dels metalls de les mines. La terra mater o la pedra genitrix representava l'úter de la realitat absoluta i per tant es considerava una connexió directa amb la vida. L'home, com ja havia experimentat anteriorment en l'agricultura, va col·laborar en el curs de la natura accelerant amb l'acte de la fusió la suposada "maduració" dels metalls.

Tot això va donar lloc a la creació de nombrosos rituals metal·lúrgics i a l'aparició dels denominats "senyors del foc". Tant la sacralitat del metall celeste com la del terrestre van potenciar la diferència social del ferrer, coneixedor de la transmutació de la matèria, que va ser venerat per la comunitat i envoltat de rituals d'iniciació i secrets hereditaris que augmentaven la seva condició màgico-religiosa.

D'aquí l'aparició de certes comunitats metal·lúrgiques mítiques com els Telquins, els Cabirs, els Curetes, els Dàctils o els Chalybs del Mar Negre, relacionades amb l'origen dels metalls, amb la màgia i la poesia. Posteriorment, les mitologies conservaran un lloc destacat per la figura del ferrer i del forjador, ambdós símbols de l'homo faber, i estretament relacionats amb els déus uranians.