Caledbwlch
En el relat de Kulhwch ac Olwen, l'espasa del rei Artur s'anomena "Caledbwlch" i es troba en un fragment d'antiga tradició, típicament èpic, en què es descriu l'armament de l'heroi. Geoffrey de Monmouth també utilitza la mateixa fórmula en l'episodi de la primera batalla entre el rei Artur i els saxons narrada en la seva Historia Regum Britanniae.
En el conte de Breudwyt Ronabw (s.XII o XIII) apareix una descripció de l'espasa Caledbwlch, que suggereix el disseny de les espases de l'edat de ferro de Bretanya [veure El metall a les illes britàniques]:
"En ese momento oyeron llamar a Kadwr, conde de Kernyw; se levantó con la espada de Arturo en la mano, en la cual estaban grabadas dos serpientes en oro. Cuando desenvainó la espada, parecía como si dos lenguas de fuego salieran de la boca de las serpientes y de un modo tan terrible que cualquiera le resultaba difícil mirarla". [Mabinogion - Relatos galeses (Edición preparada por Ma Victoria Cirlot). Editora Nacional. Madrid, 1982. Pàg.240].
La procedència celta de Caledbwlch es fa més evident si es relaciona amb l'espasa de Feargus mac Léide, Aillil mac Máta i Fearhus mac Róich de la mitologia irlandesa, que s'anomena Caladbolg. La traducció freqüent de Caledbwlch ("caled", dur i "bwlch", tall) es pot considerar errònia ja que no correspon amb la definició irlandesa de la paraula Caladbolg, que significa "llamp dur". Per tant, és possible que amb el canvi de llengua, la segona part de la paraula hagi perdut el seu significat original per una falsa correspondència entre la paraula irlandesa "bolg" i la paraula gal·lesa "bwlch". Si es considera el caràcter màgic de l'espasa que es conserva en tots els textos posteriors, resulta més creïble la definició irlandesa.
A les Tríades Gal·leses, l'espasa Caledbwlch presenta connotacions sagrades ja que es diu que procedeix de Déu: "And thus Arthur triumphed over everyone, and in every feat, and over every nation in the world; through the strength of the powerful spirit and the faith and the hope that were in his heart towards those men (The Twenty Four ordained knights of Arthur's court), and through the sacred weapons that God had given him, Rhongomiant his spear, Caledfwlch his sword, and Carnwennan his dagger." Per aquest motiu els cronistes d'Artur (Geoffrey de Monmouth, Wace i Layamon) la fan procedir de l'illa d'Avalon, que no és res més que la imatge d'un "altre món" celta.
