La història dels reis de Britània
La Historia Regum Britanniae, escrita a Oxford entre 1136 i 1139, en llengua llatina, ressegueix la història de Britània des de l'arribada de Brut al s.XII a.C. fins a l'últim rei (s.VII d.C.) anomenat Cadvaladre, i reserva la cinquena part del llibre a Artur, el més gran "rei dels britans". Com diu Luis Alberto de Cuenca en el pròleg de la Historia de los Reyes de Britania: "De Arturo se habló antes de Geoffrey, pero su fama estaba restringida a Gales, Irlanda, Cornualles y Bretaña, a la leyenda y al folklore. [...] Geoffrey convirtió a un personaje borroso del folklore británico en un deslumbrante monarca." [Monmouth, Geoffrey de: Historia de los Reyes de Britania (edición preparada por Luis Alberto de Cuenca) Editora Nacional. Madrid, 1984. Pàg.13].
Malgrat que en el prefaci i dedicatòria, Geoffrey diu que està en possessió d'un "certain very ancient book" de Bretanya, proporcionat pel seu amic i camarada, l'ardiaca Walter d'Oxford, que podria correspondre al "pseudo-Geoffrey" descobert al 1950 per Jacob Hammer, la Historia Regum Britanniae no té una única font. Geoffrey de Monmouth va utilitzar entre d'altres:
- De excidio et conquestu Britanniae (Gildas)
- Historia ecclesiastica gentis Anglorum (Beda)
- Historia Britonum (Nenius)
- Crònica de William de Malmesbury
- Crònica de Henry de Huntington
- món clàssic llatí (Ciceró, Lucà, Apuleu, Florus, Orosi, Estaci, Virgili i Juvenal)
- tradició bíblica
- llegendes autòctones i folklore cèltic
És evident que Geoffrey va compondre la Historia Regum Britanniae a partir de la deformació de notes històriques i d'algunes tradicions orals, i les va enllaçar amb fragments de pura ficció per dotar-la de mobilitat i donar-li un sentit. Segons William de Newburgh "it is quite clear that everything this man wrote about Arthur... was made up, partly by himself, partly by others". [Castleden, R.: King Arthur. The truth behind the legend. Routledge. London, 2000. Pàg. 31].
