Geoffrey de Monmouth
Geoffrey de Monmouth (o Galfridus Monemutensis) va néixer al sud-est de Gal·les al 1100 aproximadament, a prop de Caerleon, la "Ciutat de les Legions" de la Historia Regum Britanniae. De sang britànica, gal·lesa o bretona, és possible que els seus ascendents haguessin vingut de Bretanya amb la conquesta normanda (1066).
Les poques notes biogràfiques que es conserven, situen a Geoffrey de Monmouth a Oxford, com a canonge i magister de l'escola de Saint George des del 1129. Posteriorment, al 1151, apareix documentada la seva ordenació com a bisbe de Saint Asaph, al nord de Gal·les, i un any més tard, al febrer de 1152, l'arquebisbe Teobald el consagra sacerdot en el palau de Lambeth de Londres. Com diuen les cròniques gal·leses, Geoffrey de Monmouth va morir al 1155, probablement a Oxford o a Londres, mentre preparava l'arribada d'Enric II Plantegenet.
Geoffrey de Monmouth va escriure un total de tres obres, de les quals la Historia Regum Britannia, dedicada a Robert, duc de Gloucester, va gaudir d'una inusual popularitat, tal com demostren els dos-cents manuscrits que s'han conservat. Malgrat tot, la seva fama es va interrompre per les acusacions dels seus contemporanis, que el consideraven un mal historiador perquè "Geoffrey escribe guiado por un desordenado amor a la mentira y por el deseo de agradar a los britanos." (William de Newburg, 1198) [Monmouth, Geoffrey de: Historia de los Reyes de Britania (edición preparada por Luis Alberto de Cuenca) Editora Nacional. Madrid, 1984. Pàg.13].
