Caliburn
Per primera vegada a la llegenda, Geoffrey de Monmouth incorpora la paraula "Caliburn" per designar l'espasa del rei Artur. S'ha comprovat que l'arma prové del folklore celta i que possiblement és una alteració de la paraula "Caledbwlch", present en els relats gal·lesos, que bé podrien haver arribat a Geoffrey per via oral, o a través d'algun document antic. Un passatge del Kulhwch ac Olwen (Mabinogion) demostra que existeix una interrelació entre les dues obres:
KULHWCH AC OLWEN: Puesto que no quieres permanecer aquí - dijo entonces Arturo -, obtendrás el presente que nombren tu boca y tu lengua, tan lejos como seque el viento, moje la lluvia, gire el sol, se estreche el mar, se extienda la tierra, a excepción de Kaledvwlch, mi espada; Rongomyant, mi lanza; Gwyneb Gwrthucher, mi escudo; Karnwenhan, mi cuchillo, y Gwenhwyvar, mi mujer. [Mabinogion - Relatos galeses (Edición preparada por Ma Victoria Cirlot). Editora Nacional. Madrid, 1982. Pàg.190]
HISTORIA REGUM BRITANNIAE: Arturo, por su parte, se reviste de una loriga digna de rey tan grande; se ajusta a la cabeza un yelmo de oro, con la cresta tallada en forma de dragón, y a los hombros su escudo, llamado Pridwen, sobre el que está pintada una imagen de la Santísima Virgen, madre de Dios, para tenerla siempre presente en la memoria; se ciñe a Caliburn, la espada sin par que fue forjada en la isla de Avalón, y empuña con la diestra a Ron, su lanza, que es larga y ancha, y se encuentra sedienta de sangre. [Monmouth, Geoffrey de: Historia de los Reyes de Britania (edición preparada por Luis Alberto de Cuenca) Editora Nacional. Madrid, 1984. Pàg.222]
Encara existeix una altra font, escrita en llengua gal·lesa, coneguda com el Brut Tysilio i atribuida a Sant Tisili (s.VIII), la qual es considera una obra independent de la qual Geoffrey possiblement se'n va servir:
"And then Arthyr put on a breast-plate worthy of a King; and on his head was a golden helmet with the likeness of a dragon of fire on it, and another image called prydwenn [blessed form], and on its inner side was carved the likeness of Mary. And this Arthyr bore with him when he went into battle-peril. And he took a sword, called kaledvwlch, for it was the best in all ynis Brydain. It was made in ynys afallach. And in his hand he took the spear caled Rongymyniad. And when all were harnessed, with the Arch-Bishop's blessing, fiercely they fell upon the enemy, and killed them until night. And towards night the ssaesson made for the top of a high hill, thinking they could take shelter there. And when the next day came, Arthyr took the mountain from them; in spite of this they fought fiercely. And then in a rage, Arthyr drew his sword kaledvwlch, and remembering the name of Mair [Mary], manfully rushed upon his enemies and whoever met him he killed with a single stroke; nor did Arthyr rest till he had slain four hundred and seventy of the ssaesson." [traducció de Robert Jones del text "Brut Tysilio" Oxford U., Jesus College ms. No.LXI., fol.106v-107r in Griscom, ed. The chronicle of the kings of Britain pp.438-9].
Per a reafirmar la procedència folklòrica de Caliburn es recorre a l'origen màgic de l'espasa. Segons Geoffrey, Caliburn va ser forjada a l'illa d'Avalon, un lloc en què posteriorment anirà el rei Artur a curar-se les ferides mortals rebudes a Kamlan durant la batalla amb el seu nebot Mordred. En l'altra obra de Geoffrey de Monmouth, la Vita Merlini, l'illa d'Avalon és la llar de l'encantadora Morgane le Fey, i correspon amb la Ynis Avallach gal·lesa, traduïda com l'illa de les pomes (insula pomorum) i que és un reflex de "l'altre món" dels celtes. L'armament que apareix en el primer fragment on es menciona Caliburn té relació amb els passatges en què s'enumeren les armes màgiques celtes en els contes gal·lesos.
El nom de "Caliburn", "Caliburnus" o "Caleburno", formes que apareixen a la Historia Regum Britanniae, és una llatinització de la paraula gal·lesa "Caledbwlch". El mot llatí "Chalybs", que significa "acer", pot haver estat utilitzat metafòricament per "espasa", com també pot haver sorgit per l'establiment d'una falsa correspondència entre les paraules gal·leses "Caled" (dur) i "Dur" (acer). Encara que existeix una tercera possibilitat que afirma que Geoffrey la va crear després de llegir el poema gal·lès Geraint son of Erbin en el qual Artur i els seus companys "used to hew with steel" (tallaven amb acer).
