L'espasa en la mitologia celta

La importància del símbol de l'espasa està present en els relats irlandesos i gal·lesos que formen els pocs vestigis conservats de la mitologia celta. Sobretot en els cicles èpics d'Irlanda es troben referències de gran valor sobre el tractament de les armes, i en concret sobre l'espasa, la qual és representada amb propietats màgiques que es relacionen amb la llum, l'aigua i l'altre món celta.

ORNA

A la segona batalla de Mag Tured, l'heroi Ogmé, un dels Tuatha Dé Danann identificat com el déu de la guerra, es va apoderar de l'espasa de Tethra, rei dels Fomori i també déu de la mar i de la mort, i mentre la netejava, l'espasa va prendre la paraula i li relatà les seves proeses. Segons l'autor anònim del relat, les espases de l'època tenien la capacitat de parlar gràcies a les seves propietats màgiques, malgrat que posteriorment el cristianisme s'encarregà de desviar la seva eloqüència als esperits demoníacs que les habitaven.

ESPASA DE NUADA

Els Tuatha Dé Danann són considerats els déus del dia, de la llum i de la vida. Com el seu nom indica són "la gent del déu de Dana" identificats amb éssers mítics vinguts de quatre ciutats anomenades Murias, Findias, Gorias i Falias que formen part d'un dels altres mons celtes, el Tír na nÓg o "la terra de la joventut", equivalent a l'Elysium grec o al Valhalla nòrdic. Arriben a Irlanda acompanyats de quatre tresors: el calder de Dagda, l'espasa de Nuada, rei dels Tuatha Dé Danann, la llança de Lugh i la Lia Fail (la pedra del destí).

FRAGARACH

Dita també "la que contesta" o "la venjadora", Fragarach és l'espasa de Manannan mac Lir (senyor de l'illa de Man), considerat en algunes ocasions el déu de l'aigua dels Tuatha Dé Danann i en altres, un personatge anterior a aquests. Es tracta del senyor del món subterrani, venerat com un mag que té en el seu poder nombrosos objectes fantàstics tals com el calze de la veritat, la barca que no necessita veles o la capa de la invisibilitat. Es considera el pare adoptiu del déu Lugh, qui heretarà la seva espasa.

CLAIDHEAMH SOLIUS

Cúchulainn és l'heroi més important de l'èpica irlandesa i es considera l'equivalent a l'Aquil·les grec. Es tracta del fill del déu Lugh i de Deichtine, la germana del rei Conchobar mac Nessa, posteriorment adoptat pel rei Fergus mac Roich. La druïdessa Scáthach li va proporcionar la seva formació guerrera i li ensenyà com utilitzar la seva llança Gae Bolg, que canta en plena batalla assedegada de la sang dels enemics, i que va ser forjada per un elf de l'illa de Man. La seva espasa Claidheamh Solius o Espasa de la llum és el símbol reservat a un personatge solar.

CALADBOLG

És l'espasa del rei Fergus mac Roich d'Ulster, que apareix en el relat Tain Bo Cualnge, i que té la qualitat de brillar com una torxa i tallar els pics de tres muntanyes d'un sol cop. Anomenada l'espasa de Leite, és forjada pels elfs de l'altre món i la seva etimologia, "llamp dur", descobreix la seva relació amb la sacralitat celeste, estretament relacionada amb l'espasa de llum de Cuchulainn. En alguns relats, aquest últim també la brandeix, ja que és possible que es tracti de la mateixa espasa que l'anterior.