L'espasa en la literatura medieval
La literatura medieval va incloure en les gestes cavalleresques elements de la mitologia conservats en la tradició popular. Segons Jean-Claude Schmitt en la Introducció a una Historia de l'imaginari medieval, el camp de la meravella "s'extragué principalment de l'epopeia i de la mitologia grega i romana, i encara més del folklore cèltic...". L'espasa, un dels elements més representatius de la vida medieval, present en els torneigs, les cerimònies i els rituals, va mantenir la seva càrrega simbòlica originada en el passat i s'adaptà a una nova etapa en la qual s'hagué d'integrar amb el cristianisme.
Són moltes les espases famoses de l'època medieval: L'Excalibur del rei Artur, la Tizona del Cid, la Galatina de Galvany, la Durendal de Roland, l'Ascaló de Sant Jordi, la Curtana d'Eduard d'Anglaterra, la Joiosa de Carlemany, l'espasa de Vilardell, etc. Totes elles són considerades elements meravellosos i protectors, connectades amb la funció guerrera, amb el més enllà i amb la màgia.
Segons Martí de Riquer existeixen dues classes d'espases: les armes constel·lades, forjades aprofitant una bona conjunció de les estrelles, i les espases de virtut, l'empunyadura de les quals està composta per relíquies de sants. Per exemple Durendal, l'espasa de virtut de l'heroi Roland, conté nombroses reliquíes entre les quals destaquen la dent de Sant Pere, la sang de sant Basili, els cabells de sant Denís i un tros del vestit de santa Maria.
A Catalunya, l'espasa de Vilardell és la més famosa del folklore. Considerada una espasa meravellosa, l'espasa forta i el braç valerós d'en Vilardell es va convertir, a través de les múltiples llegendes, en una espasa portada del més enllà per un sant. Això no obstant, les primeres mencions de la llegenda no contemplen el seu caràcter cristià, ja que són producte de la tradició pagana anterior.
Martí de Riquer: Llegendes històriques catalanes.
Quaderns crema. Barcelona, 2000. I.S.B.N.: 84-7727-296-4
