L'època d'Artur

Després de la retirada dels romans, Bretanya va quedar a mans de les dinasties natives conservades al llarg de tot el període d'ocupació. Malgrat tot, no es tracta d'una etapa de regressió ni de pobresa, sinó que es considera un moment de fortalesa i vitalitat produït per les relacions comercials amb Roma. Bretanya va resistir els nombrosos intents d'invasió dels pictes del nord i dels irlandesos de l'est; això no obstant, la presència d'inscripcions oghàmiques demostra que algunes regions de l'oest de Gal·les i de Cornualla van ser assentaments irlandesos, cosa que confirma una possible via de transmissió dels relats mitològics.

A partir del s.V d.C., els pobles anglosaxons avançaren per l'est de Bretanya. Les troballes arqueològiques assenyalen que entre el 500 i el 550 ja havien envaït la major part de l'est de l'illa. Aleshores s'inicià la fugida al continent, i molts dels britans s'assentaren a l'Armòrica, emportant-se gran part de la seva tradició popular.

És un període en el qual els regnes britans s'han d'unir per fer front a l'enemic invasor. Gràcies a les Cròniques Anglosaxones i als historiadors de l'època es pot observar que es tracta d'una etapa bèl·lica protagonitzada per cabdills guerrers d'ambdós bàndols, en la qual la idea d'un Artur com a cap de les forces armades és possible.

La cultura material d'aquesta època fosca mostra un tractament especial en la fabricació de les armes. En la tomba trobada a Sutton Hoo, es van descobrir al 1939 les possessions d'un rei anglosaxó. Seguint el costum dels pobles bèl·lics, es va enterrar amb les seves armes i amb nombrosos objectes de poder i autoritat, entre els quals destaquen les monedes i els calzes d'or, les joies i els teixits. La fabricació de l'espasa reial segueix un estil elaborat, basat en la tècnica de soldar vares de ferro per fer la fulla, i en la inserció de filigranes d'or en l'empunyadura. La beina, de fusta, està folrada amb llana, per tal de conservar la brillantor de l'espasa.