El metall a les illes britàniques

Tal com la resta dels territoris europeus, les illes britàniques van viure una transformació social a causa de l'arribada d'uns nous pobladors. A partir del 2000 a.C., possiblement a causa de l'expansió de la tercera onada kurgana, es va crear una indústria metal·lúrgica, gràcies a la riquesa en nombrosos metalls de la costa atlàntica. D'aquesta època abunden els objectes de coure, que posteriorment s'aliaran amb arsènic i estany per crear el bronze. La importància dels oficis relacionats amb la metal·lúrgia capgiren la jerarquia de poder establerta i prenen el control que anteriorment tenien els sacerdots.

Al 1200 a.C. tant a Anglaterra com a Irlanda hi arriben algunes tribus de la cultura dels camps d'urnes. Es tracta d'unes comunitats extremadament guerreres, identificades com a tribus protoceltes, dedicades per complet a la fabricació d'armament. Finalment entre el 800 i el 600 a.C s'instaura l'Edat de ferro i arriben els primers celtes, als quals seguiran els celtes de La Tène al 200 a.C. aproximadament.

Les armes d'aquest període són llances, escuts i espases, trobades entre els objectes d'algunes tombes de cabdills, i sobretot en els dipòsits de metalls de les conques dels rius, llacs i pantans. Des de l'època del Bronze final es troben signes d'aquest culte aquàtic, també practicat centenars d'anys després per la cultura de La Tène. El tractament estilístic d'aquestes armes demostren la seva finalitat cerimonial, tant com objectes votius com per qüestions de rang. Destaquen l'espasa Kirkburn, trobada en una sepultura del cementiri d'East Yorkshire (Cornualla) i la punta de llança del riu Tamesis, ambdues decorades amb peces de ferro elaborat.

Kirkburn Sword (300-200 a.C)