La Dama del Llac
La Dama del Llac és un personatge de la mitologia artúrica nascut de la fusió de mites celtes, teutònics, romans, grecs i escites. Apareix per primera vegada en El cavaller de la carreta (1179) de Chrétien de Troyes, amb l'aparença d'una fada anònima que cria a Lancelot durant la seva infantesa i li dóna un anell contra els encanteris. Al 1194, Ulrich von Zatzikhoven escriu l'obra titulada Lanzelet, en la qual la fada és una merminne (sirena) o merfeine (fada marina) que s'emporta a Lancelot després de la mort del rei Ban de Benoic. És a partir del Merlí de la Vulgata que la Dama del Llac trenca el seu anonimat i s'anomena Niniane o Viviane, depenent del manuscrit, i s'identifica amb la filla del rei Dyonas, de la qual el mag Merlí s'enamorarà. Tant en el Cicle de Lancelot-Graal com en la posterior Suite de Merlin, ella és la responsable de la desaparició de Merlí, empresonat per la seva màgia dins d'una torre o una tomba. És curiosa la duplicació d'aquest personatge en la Post-Vulgata: Ninanne conservarà els mateixos trets que en el Cicle de Lancelot-Graal, mentre que una anònima Dama del Llac, també present en La Morte Darthur de Thomas Malory, donarà l'Excalibur al rei Artur.
El mite de la Dama del Llac recorda el mite romà de Diana. Fins i tot en el Merlí de la Vulgata el seu pare Dyonas és el fillol de la deessa. Com la divinitat romana, i l'Artemís grega, ella és la mainadera dels joves, coneix les arts màgiques, va sempre acompanyada per les seves nimfes aquàtiques i castiga qui sorprèn la seva intimitat. En una ocasió la Dama del Llac converteix els cosins de Lancelot, Bors i Lionel, en dos llebrers, l'animal de Diana, per protegir-los del rei Claudàs.
Paral·lelament, el personatge s'embolcalla d'un caràcter celta que procedeix dels relats populars. L'origen del nom "Vivianne" prové de la deessa celta de les aigües, Coventina, adorada principalment al nord d'Anglaterra (Carrawburg), en un temple situat a prop del mur d'Adrià. Les troballes arqueològiques han revelat que Coventina era venerada pels soldats. També el nom pot provenir de la llatinització de Gwendoloena, la muller de Merlí, que estableix una connexió entre els dos personatges. Això no obstant, l'episodi de la successió de Merlí pot provenir del personatge de Ganieda (Gwenddydd en gal·lès) introduït per Geoffrey de Monmouth. Es tracta de la seva germana, coneixedora de les arts profètiques.
A l'obra de Ulrich, la Dama del Llac és la mare de Mabuz, qui té clares semblances amb Mabon, el jove fill de la llum i el senyor del castell de la Mort. Anteriorment, aquest mateix personatge és fill de Morgana la fada, cosa que provoca una confusió entre les dues figures. Al llarg de la història artúrica, aquestes dues figures tindran relació amb l'espasa Excalibur. Morgana és la reina d'Avalon, l'illa de l'altre món celta en la qual ha estat forjada, i la Dama del Llac és una corrupció d'aquesta complementada amb altres mitologies semblants.
No es pot obviar el paral·lelisme entre la Dama del Llac i Satana, el personatge femení més important de la tradició ossètica. Les dues es relacionen amb l'aigua, es vesteixen amb les robes blanques i donen a l'heroi les seves armes forjades en el més enllà. Altres exemples són Tetis (mare d'Aquil·les), Aranrhod (mare de Lleu Llaw Gyffes) i Mneme o Mnemosyne, qui dona les armes a Perseu i possiblement és l'origen del nom Nimue o Niniane.
