Cicle Lancelot-Graal
A partir del s.XIII, les històries sobre el rei Artur i els seus cavallers prenen la forma de cicles. La literatura cavalleresca viu un moment d'esplendor i està principalment influenciada per les novel·les de Chrétien de Troyes. D'entre les nombroses recopilacions destaca el Cicle de Lancelot- Graal, també dit Cicle de la Vulgata o Cicle de Pseudo-Map, que es tracta d'un conjunt format per cinc parts i redactat en francès antic:
- Estoire du Graal
- Merlin
- Lancelot du Lac
- La Queste du Saint Graal
- La Morte li roi Artur
Les tres últimes parts formen el que s'anomena el Lancelot en prosa i estudis recents han demostrat que es tracta de la part més antiga, suposadament escrita entre 1210 i 1230 per monjos cistercencs. L'Estoire du Graal i el Merlin són obres posteriors, basades en la trilogia de Robert de Boron (Joseph d'Arimathe, Merlin i Perceval), encara que també es distingeixen episodis del Roman de Brut de Wace.
Seguint el model de Chrétien de Troyes, el Cicle de Lancelot-Graal es construeix sota les directrius de l'estil cortesà, malgrat que es distancia pel seu matís historicista i pel seu grau elevat de religiositat. Està redactat amb passió i una de les característiques predominants és la presència del destí, que és el motor de les aventures dels cavallers i el veritable conductor cap al desenllaç final. Qui va escriure el cicle tenia la intenció de posar punt i final a l'Edat d'Or de la cavalleria errant. Com diu Carlos Alvar "es el final del mundo idílico y maravilloso, es el final de la caballería y de las hazañas terrenas; los héroes se salvarán por la penitencia que hacen, por el arrepentimiento que inunda sus últimos días de vida. Sin embargo, el autor no consiguió lo que pretendía, pues el fin de la Mesa Redonda hace aparecer, diseminados por el Occidente medieval, una legión de caballeros andantes que recorren toda la tierra conocida." [La muerte del rey Arturo. (edició preparada per Carlos Alvar). Alianza Editorial, 1997. Pàg.8]
