Escalibor
La paraula Escalibor, presa del Roman de Brut de Wace, apareix en el poema com l'espasa de Galvany. Es tracta de la primera vegada que Escalibor no pertany al rei Artur, encara que no la primera que la branda un altre cavaller: En el relat gal·lès Kulhwch ac Olwen, Llenlleawc el Gwyddel pren a Caledbwlch per lluitar amb Diwrnach, el que custodia el calder d'Odgar, rei d'Iwerddon:
"Llenlleawc el Gwyddel cogió a Kaletvwlch, le hizo dar vueltas y mató a Diwrnach y a toda su hueste. Las huestes de Iwerddon acudieron y combatieron con ellos. Después de haberles derrotado completamente, Arturo y sus hombres partieron en seguida en su barco, llevándose el caldero lleno de tesoros de Iwerddon." [Mabinogion - Relatos galeses (Edición preparada por Ma Victoria Cirlot). Editora Nacional. Madrid, 1982. pàg.222]
Galvany és el nebot predilecte d'Artur, el cavaller perfecte que ha d'heretar el tron. Malgrat tot, la seva mort prematura present en algunes històries, converteix a Constantí en el successor del rei Artur. És possible que Chrétien utilitzés l'espasa Escalibor per a representar aquesta línia successòria, que està present des del Gwalchmei gal·lès, passant per el Gualguanus de Geoffrey de Monmouth, fins el Walwein de Wace i el Gawain de Layamon.
Per altra banda, el personatge de Galvany està creat sobre la base d'un heroi irlandès, Cuchulainn. Tenen en comú l'essència dels déus solars: el primer és anomenat "el falcó de maig" i el segon "el fill del déu Lugh", i han estat comparats per la similitud de les seves proeses. És sorprenent que la llança de Cuchulainn s'anomeni gae bold i la seva espasa Caladbolg o Claidheamh Soluis (l'espasa de la llum), d'on sembla provenir la paraula gal·lesa Caledbwlch. Per a reafirmar aquesta hipòtesi, el posterior estudi sobre El conte del Graal ha revelat que Chrétien es va inspirar en L'educació de Cuchulainn per realitzar molts passatges de la història de Perceval.
[veure L'espasa en la mitologia celta]
També trobarem la relació entre Galvany i Escalibor en el Merlin de Robert de Boron i en el Cicle de Lancelot-Graal.
