El Conte del Graal
L'obra pòstuma de Chrétien de Troyes, El conte del Graal, va ser escrita aproximadament entre el 1178 i el 1181 i dedicada a Felip d'Alsàcia, comte de Flandes. Com diu Chrétien a "l'endreça a Felip de Flandes": "s'esforça i s'afanya, per ordre del Comte, a rimar el millor conte que mai ha estat contat en cort reial: és el Conte del graal, el llibre del qual li donà el Comte." [Troyes, Chrétien de: El conte del graal (traducció i pròleg de Martí de Riquer). Quaderns Crema. Barcelona, 1995. Pàg.28] Malgrat tot, l'origen celta del relat és evident i alguns estudiosos afirmen que té clares reminiscències amb un relat gal·lès anomenat Peredur, i també amb el relat irlandès anomenat L'educació de Cuchulainn.
Chrétien de Troyes s'inspira en els contes d'aventura bretons per narrar la història de dos cavallers, Perceval i Galvany, i els transforma en novel·les d'una forta càrrega simbòlica i de personatges arquetípics. Com diu Victòria Cirlot en el pròleg de Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval, "Este libro tiene la intención de permitir el encuentro del lector con aquellas historias que adquirieron forma escrita en la Europa medieval, viejos mitos surgidos de un fondo pagano, céltico y germánico, que grandes escritores de los siglos XII i XIII, franceses y alemanes, consideraron dignos objectos de escritura y reflexión. [...] Esta nueva forma de los antiguos mitos alcanzada en el manuscrito implicó también una nueva articulación y sintaxis simbólica, una nueva coherencia -conjointure, diría Chrétien de Troyes-, de la que brotaron nuevos significados, aquellos que la cultura humanista y cristiana del siglo XII quiso extraer y desplegar en la reelaboración de las historias." [Cirlot, Victòria: Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval. Siruela. Madrid, 2005. Pàg. 9]
El conte del Graal, format per versos octosil·làbics, va ser finalitzat per alguns continuadors com Wauchier de Denain, Gerbert de Montreuil i Manessier, que van revisar el caràcter pagà d'alguns elements i els van adaptar al cristianisme. Com diu Martí de Riquer, és possible que els textos d'El conte del Graal fossin dues novel·les diferents (Perceval i Galvany) agrupades per l'editor i annexades gràcies a un inconsistent episodi número X.
