Chrétien de Troyes
Amb l'aparició del roman courtois, Europa occidental i sobretot França, inicia una nova etapa de la literatura protagonitzada per les novel·les "llegides". Al s.XII l'emancipació cultural de les corts senyorials i d'altres ambients selectes proposa una revolució del sistema de transmissió oral i accelera la producció del llibre narratiu.
Un dels escriptors més famosos de la societat cortesana francesa, Chrétien de Troyes, del qual no es té cap dada biogràfica, va conrear el gènere del roman utilitzant la temàtica artúrica. L'anomenada "matèria de Bretanya" o "novel·la artúrica" va néixer al nord de França per la difusió que va tenir la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth i per la traducció que en va efectuar Wace en el Roman de Brut. Les corts van sentir especial predilecció pels mites de la cultura clàssica i per la literatura sobre el rei Artur que consideraven l'escenari ideal per a representar un model de vida cortesà i cavalleresc.
Chrétien de Troyes va dedicar una de les seves obres, Lancelot o el cavaller de la carreta, a Maria de Xampanya, filla d'Elionor d'Aquitània, i és possible que freqüentés la cort de Poitiers quan aquesta es va convertir en un centre d'intercanvi cultural i literari de poetes i artistes francesos, anglonormands, bretons i occitans. A través de la cort de Poitiers els relats celtes van fer acte de presència a la literatura francesa.
Les altres novel·les artúriques de l'escriptor són: Erec i Enida, Cligès, Ivain o el cavaller del lleó i Perceval o el conte del graal. Segons paraules del mateix Chrétien també se sap que va adaptar els Remendia amoris i l'Ars amatoria d'Ovidi i que va traduir al francès alguns relats de la Metamorfosis. També s'ha perdut una obra de joventut sobre els amors de Tristany i Isolda.
