CONTEXT HISTÒRIC

Castell de Castellet

Moltes poder ser les maneres de dur a terme una immersió en la medievalitat i l'art romànic, i aquí s'ha pres l'opció d'acotar-la a partir de tres eixos: les croades, el cavaller i la dona.

L'estudi de les Croades ens interessa per aprofundir en l'anàlisi del poder de l'església i en la funció dels cavallers i el seu estil de vida, i perquè ens permet establir relacions amb el concepte d'art romànic com a llenguatge estètic de la societat feudal i descriure'l, fonamentalment, com a art monàstic i aristocràtic.

Partirem d'un fet: el mateix dia que el papa Urbà II proclamà i va fer una crida a la Croada, també va excomunicar al rei de França, Felip I, i es va prosseguir amb la reforma del cos eclesiàstic. Estan interrelacionats aquests processos? Com varen servir per enfortir el poder de l'església (econòmic, polític, territorial, moral...)? Com es va anar construint una moral cavalleresca fonamentada en una determinada concepció de la dona i del matrimoni? Com l'església va fer servir l'estratègia del matrimoni per lluitar contra el rei? Quina concepció del matrimoni defensava la monarquia i quina l'església? Què hi ha darrere la moral matrimonial eclesiàstica?

En segon lloc, constatarem que els segles IX, X i XI foren d'expansió demogràfica i econòmica, tot i les periòdiques crisis de subsistències i èpoques de fam. Com relacionem aquest creixement demogràfic amb les Croades? Caldrà tenir present, per una banda, les crisis de subsistències i, per una altra, l'estructura familiar de la noblesa, que sovint enfrontava els germans per la possessió de les terres, i, finalment, caldrà relacionar-ho amb les peregrinacions i la concepció d'homo viator de l'època. Finalment, caldrà relacionar Croada amb fundació i creixement de les ciutats i el naixement de les fires.

El feudalisme no es pot entendre sense la cavalleria. Ara bé, què cal entendre per mode de vida cavalleresc? Què era i com va evolucionar la figura del cavaller? Quines eren les seves normes de conducta?

La revolució feudal, amb la consegüent generalització dels enfrontaments entre el comte i els senyors feudals, entre l'església i els senyors feudals i entre els camperols i els senyors, va provocar que l'església, a través del moviment de Pau i Treva, intentés frenar la violència i, sobretot, la possible revolta pagesa, de la que n'hagués sortit molt malparada. Com es pot relacionar, doncs, moviment de Pau i Treva i exportació de la violència o Croada? Com l'església substituirà el seu discurs de condemna de la guerra per la sacralització de la guerra?

L'església, per a refermar el seu poder, també va fer servir la Croada per enfrontar-se a l'emperador i als reis. Com la "querella de les investidures" exemplifica aquesta lluita pel poder? Com s'utilitzen les Croades en aquesta lluita? Quins aliats cerca l'església a orient?

Però la crida a la Croada va desvetllar, també, un gran moviment popular que es va manifestar a través dels moviments mil·lenaristes i herètics: els podem interpretar com a moviments de lluita contra l'ordre feudal? Com relacionem, doncs, Croada i messianisme dels pobres?

Pàgina anteriorAmuntPàgina següent