Demanant menjar
352 Kb

MªÁngeles Cubillo: Què em vol contar dels maquis?
Manuel Feixa: Buenoooo! A vere tot lo que ti puc dir. Saps noieta que aquí hi eren els moros? Bueno, també ni eren de regulars (sí, aquells que van venir de l'África). Quan, quan van sortir els maquis a Senet (s'atura durant una estona).
Quan ells pujaven, els maquis van sortir del bosc de Senet. Es van trobar i van tenir un combat. Hi va morir algun que altre regular. Els van fotre en un camió i els van portar cap a Pont. M'enrecordo que els nens del poble correven rere el camió dels morts.
Mira que n'és de curiós que els disparessin als guàrdies d'assalt i als soldats no.
M.C.: Qui eren els maquis?
M.F.: Oh! Els maquis eren republicans que havien fugit a França, quan la guerra, i que tornaven enganyats per reconquistar Espanya.
M.C.: Per què venien eganyats?
M.F.: Què per què venien enganyats? Pues, perquè a França els havien dit que aquí, la txent d'aquí, els ajudaria. El que no sabeven ere que aguell, aguet, l'altre; estàvom farts tots d'aquestos cuentos. Saps? Volívem una mica de pau (amb aire trist ).

En fin (ja més content), resulte que van agafar un o dos jefes presoners dels maquis (cap allà per Viu). I no sé qué redimonis va passar.
Un altre dia, per cert, jo portava patetes allí a la cuadra, cap a casa, amb el ruc. I trucave l'alcalde "Sant Martí!, Sant Martí!" (el seu alias), i jo sentia que deien "aguet home mateix ens servirà". I jo pensave "pa qué collons mi volen aguets tios?". M'enrecordo que els vai dir jo "jo? On he d'anar?". Bueno, bueno. I m'antxampen. I allavons, amb una secció m'hi van posar a io. Mi feien servir de guia. I com jo d'altres.
Hi vam anar tres. I ens van triar en tres seccions: l'una arribava fins Txerallo ( però, ojo! n'havies de passar pel bosc. L'altra fins Viella i la sigüent, cap a Sarroca.
Bueno, jo a la tercera. Arribavem cap a Sarroca i m'hi van fer sortir del camió. Davant meu anaven tres regulars.
I mi van fer passar cap endavant i jo vai dir "On he d'anar sense fusell?" i mi van contestar "No ecessites fussell pa res". Bueno, bueno. I vai dir "Mi fotran un tret. Mi sembla que si tiren, jo m'amagaré"
I els vaig portar fins l'estany de Sarroca, i total, que hi eren tres maquis. I deseguida va dir el comandant "agafeu-los d'imprevist!". Van anar per rere i als van atrapar. Un li va dir al comandant "Mira, jo sé que meu agafat presoner, però he de fer un tracte". I van fer un tracte.
I natres quatre (els maquis i jo), alí asseguts morts de por (agafa aire per continuar parlant).
M.C.: Perdoni. Què en sap d'aquell tracte del maquis i el soldat?
M.F.: Oh! dona. Quina pressa que teniu el txovent. Ara t'ho anava a explicar (riu). Bueno, se veu que els maquis veniven amb un camió de subministraments. I el tracte ere qu els soldats entregaven als tres maquis i ells s'ho farien per entregar-los'hi un comandant de l'exèrcit que tenien presoner a les montanyes.
Bueno, jo de mentres, vai anar cap a dalt del poble. I els nois de Ca' Roig mi van dir "puia, que soparàs!" . Però a mig sopar, va arribar un camió de guàrdies d'assalt i de soldats. I van deixar anar als maquis. No sé com ho van fer, però uns dies després, aguell comandant estave en ta n'ells.
M.C.: Amb l'exèrcit?
M.F.: Sí, sí. Aquí a Pont, amb l'exèrcit.
M.C.: I després, què va passar?
M.F.: Re més. Una altra nit mi van fer sortir cap a Ventolà, però no re. Perquè dels maquis ja no vam saber re més. I no et puc contar re més.
M.C.: En va protegir cap de maquis?
M.F.: Déu em guard! (riu).
M.C.: Li van causar cap mal?
M.F.: No, no. Això t'ho he dit per si aguet treball el legís algú. Ja m'entens (amb to fluixet).
M.C.: No, home, no. Ara ja no passa res. Ja no hi és Franco. Ara es pot parlar de tot.
M.F.: Oh! Bueno. Però m'has captat! (referint-se a la gravadora).
M.C.: Prefereix que no fiqui el seu nom.
M.F.: No, home. Si dius que no passa re (cavilòs).
M.C.: De veritat que no passa res. Doncs ja està. Moltíssimes gràcies. M'ha servit de molt.
M.F.: De re dona. Aquí em tens per lo que vulguis.