|
Transcripción
de la entrevista
MªÁngeles
Cubillo: Ha vist mai un maquis?
Antonio Margalida: Sí, en van afusellar un davant del
cementiri vell.
M..C.: Per què?
A.M.: Oh!, perquè era maquis.
M.C.: Per això el mataven, no?
A.M: Sí, sí, abans d'entrar al cementiri vell.
Allí, al carrer mateix, el van matar
d'un tret.
M.C.: Ha sentit d'altres persones, com als seus pares, per
exemple, parlar dels maquis?
A.M: Sempre hi han hagut comentaris d'això quan hi
eren.
M.C.: D'on era aquest home?
A.M.: No, no, nosaltres no ho sabem. Jo era jove llavons.
Només tenia 11 anys.
M.C.: Sap si va tenir cap judici?
A.M.: Allevons no hi havia judicis.
M.C.: Aleshores, com sabien ells que era un maquis?
A.M.: D'on ho van treure això, no ho sé. Només
et puc dir que el van matar aquí al cementiri.
M.C.: Ja, ja. Se'n recorda de l'època quan va passar
això?
A.M.: Rondàvom el 45 o 46.
M.C.: I del mes?
A.M.: No sé. Era per la tardor. Però, espera't
(rumia una estona)*. On es van estar més va ser a Senet,
después van estar també al pinar de Durro. Allí,
al barranc de Salenques, van tenir un combat. Militars i policies
anaven en un camió cap a la Vall d'Aran i hi va haver
un foc crusat. Només tiraven al camió dels policies,
als grisos, i al camió dels soldats no disparaven.
Perquè ells veien que els soldats eren gent que hi
anava forçada(els hi deien soldats de lleva). Ensons,
els policies, ho van veure i s'hi van arrejuntar. I van parar
de disparar (riu).
M.C.: Vostè sap qui eren els maquis?
A.M.: Sí, home. Aquesta gent van venir enganyats de
França; perquè eren aquells que van fugir durant
la guerra.
A França els van començar a unfllar el cap,
pensant-si que tornarien a reconquistar Espanya.
Si sap que es van armar allí i que van venir fins aquí.
Pobres, pensaven que el poble els
recolzaria, però van fracassar totalment.
M.C.: Qui els unfllava el cap?
A.M.: Suposo que els dirigents comunistes d'allà.
M.C.: En va protegir mai cap?
A.M.: Jo no. Aquí a Pont no hi van estar mai. Aquesta
gent baixava a la nit i es
subministraven a Durro. No pagaven, però els donaven
un vale i els deien que quan manessin ells, ja els recompensarien.
M.C.: O sigui, que robaven, oi?
A.M.: No, robar no. Es presentaven allí i els demanaven
pa.
M.C.: Ho demanaven.
A.M.: Ho demanaven. I la gent s'ho creia. Home, anaven armats.
Quansivol li deia que no li'n donaves.
M.C.: Va patir cap agressió per part dels maquis?
A.M.: No. Ells anaven contra el Régimen, no contra
el poble.
M.C.: Sap si la gent els denunciava si en veia cap?
A.M.: Jo crec que sí, però, això només
va passar a Senet, més que enlloc, i a Durro.
Después, a la Vall d'Aran.
M.C.: De la Guàrdia Civil ni va veure cap de mort?
A.M.: De Senet va baixar un camió plle de policies
i un soldat només.
M.C.:
I de maquis, quants ni van matar?
A.M.: De maquis cap. Sí, perquè era una emboscada.
De maquis mi semblle que en van matar a Durro, quan van tenir
aguell combat. Allí sí que van morir alguns
maquis i alguns policies.
M.C.: Creu que la Guàrdia Civil va fer tot el possible?
A.M: Home, tots. Aquí llavons hi havia una bandera
de la Legión, después hi havia una bandera mora
(perquè amb la Legión hi anaven moros). I hi
havia un desplegament, aquí, de por.
M.C.: Els militars feien alguna cosa a la gent d'aquí?
A.M.: A la meva quadra hi havien els moros, que eren els que
cuidaven els mulos.
M.C.: Vostè els va deixar la quadra?
A.M.: Home, clar! Venia l'alcalde i deia: "Hem d'acollir
aquesta gent", i tu a acollir-los i a callar.
Menjar no, perquè ja ho duien ells. Perquè eren
militars i ja tenien la seva intendència.
M.C.: Sap alguna altra anècdota?
A.M.: Lo que t'he explicat. Des d'aquí es sentien els
trets, bombes de mà, disparos
de metralladora, ... I anaven molt ben armats aquella gent.
Amb mantes ...
M.C.: Aquí a Pont no s'hi van estar gaire, oi?
A.M.: No, només a les muntanyes. Lo més a prop
d'aquí, Senet i Durro. Home, no
veus que aquí ere el centre de la Força Nacional?
Aquí hi era de tota classe de militars (policies, Guàrdia
Civil, militars, etc). També hi havia una companyia
de grisos.
També al col·legi de les nenes, on és
ara la Torre, a la planta baixa, hi eren els grisos.
On és ara l' iclésia hi havia un garatge tot
plle de soldats. A casa Saura passave lo
mateix.
M.C.: Per Durro no hi havia soldats?
A.M.: No, només la força estave aquí.
Només quan s'enteraven, pujaven Moscardó. En
aguell també el van sitiar, allà a Viella, quan
hi va haver aguella emboscada.
M.C.: La gent ajudava a la Guàrdia Civil i els militars?
A.M.: Sí, home. Jo suposo que sí, però
és que aquí no els vam poder ajudar, perquè
aquí ja hi érem tots.
M.C.: Hi havia recompeses?
A.M.: Que jo sàpiga no.
M.C.: Doncs em sembla que ja tinc tot el que em fa falta.
Així que moltes gràcies.
A.M.: Bueno, a vere si ti val pa algo.
M.C.:
Sí, home. Gràcies i adéu.
A.M.: De re, dona. Adéu.
|
