Pau i treva de Déu

Institució eclesiàstica que intentava protegir els béns de l'església de les violències feudals. La pau era e dret de refugi que concedia l'església a les persones i les coses dins d'un territori protegit; la treva de Déu era la suspensió de les activitats bèl·liques durant un període de temps (del dijous a la tarda al dilluns al matí, segons el sínode de Vic de 1033). La primera reglamentació de la Pau i treva de Déu tingué lloc a Toluges, el 1027, sota la presidència del bisbe Oliba.