Paris e Vianna.
Barcelona, Diego Gumiel, c. 1494.

Incunable il·lustrat amb xilografies.

A la portada el títol al cap, i a sota, ocupant gairebé tota la pàgina, la marca de l'impressor, dues xilografies de caire popular, una a plena pàgina al verso de la portada i l'altra dins del text il·luminades amb tocs de vermell i groc, caplletres acolorides a mà en vermell i tocs de groc, i calderons a mà en tinta vermella. La xilografia a plena pàgina representa un cavaller cofat amb turbant, i la segona dues figures femenines emmarcades dins de dos arquets seguint la vella tradició que comença amb els díptics consulars romans i bizantins, l'apogeu de l'extensió dels quals té lloc al segle IV dC, i que es transmet als sarcòfags paleocristians, a l'art romànic (frontals d'altar) i a l'art gòtic.

Diego de Gumiel, impressor d'origen castellà que treballà a Barcelona (1494-1501), acabà la impressió barcelonina del Tirant lo Blanc iniciada per Pere Miquel. Traslladat a Valladolid, hi imprimí l'edició en castellà de la mateixa obra i més tard s’establí a València. Són característiques de les seves impressions de llibres importants les orles, molt treballades, i la seva marca d'impressor. La novel·leta de Paris e Vianna és una de les mostres de literatura popular en llengua catalana del segle XV. Les il·lustracions, amb el seu aspecte un xic maldestre, s'avenen amb l'estil del text. Únic exemplar conegut.